Vera Brühne i el mas Caravana

En un moment que Alemanya estava partida entre l’Occidental i l’Oriental, el cas de Vera Brühne va unir les dues bandes del mur. Tanta fou la transcendència, que se’n van escriure llibres i el 2001 es va rodar una pel·lícula amb Corinna Harfouch com a protagonista. Quan el 16 d’abril del 1960, al poble de Pöcking, proper a Munic, es van trobar els cadàvers del ginecòleg Otto Praun i la seva assistenta Elfriede Kloo, morts a trets al domicili del primer, la policia ho va considerar un suïcidi acompanyat d’un crim passional. Investigacions posteriors van descobrir una trama de poder, sexe i animadversions, que tenia com a principi i final una finca de Lloret de Mar coneguda com mas Caravana. El fet que entre el 1937 i el 1944 Otto Praun fos membre del Nsdap (partit nazi), però que hagués estat investigat per la Gestapo; que fos espia de la Wehrmacht de Hitler, però que també treballés per al BNP (Servei Federal d’Intel·ligència), va afegir misteri al que semblava un cas tancat, que es va reobrir després de la lectura del testament de Praun –redactat el 23 de maig del 1959 a Arbúcies i obert el 2 d’agost del 1960 al tribunal de Starnberg– en què concedia a Vera Brühne, a qui havia contractat feia pocs anys com a xofer i convertit en la seva amant, l’ús vitalici de la propietat de Lloret. Li llegava els seus béns a Espanya, i això no tan sols va alertar Günther Praun, el fill del finat, sinó també l’antiga administradora de la finca, Katja Hintze, que havia passat d’amiga molt íntima a oblidada pel magnat. Dues setmanes més tard, Günter Praun va presentar una denúncia penal davant la fiscalia del Tribunal de Munic II i va exigir una nova autòpsia del pare. El 27 d’octubre del 1960, un jutge hi va donar el vistiplau i es va descobrir que les morts no s’havien produït el dia 16 sinó el 14 (dijous sant) i que a Otto li havien disparat dos trets al cap. No hi havia suïcidi possible. Les recerques van portar fins a Vera, l’amant indignada que havia sabut que Katja havia recuperat l’estatus d’amiga molt íntima de Praun i aquest estava disposat a canviar el testament i tornar-li mas Caravana. El 3 d’octubre del 1961, Vera fou arrestada com a inductora de l’assassinat, i el dia 12 ho va ser Johann Ferbach, veí de Colònia de 47 anys, com a presumpte executor material. El maig del 1962, Alemanya estava pendent de la vista que els va jutjar. Van testificar més de cent persones, entre elles Siegfried Scharman, de 45 anys, un pseudoreporter engarjolat per estafa des del 1961, que va declarar: “Estant tancats tots dos, el dia de Nadal, Johann Ferbach em confessà que havia matat Elfriede Kloo i Otto Praun a instàncies de Vera Brühne, la qual li prometé que compartirien la casa d’Espanya.” El testimoni de la filla de l’acusada, Sylvia Cosiolkofsky, que uns dies abans havia dit a la policia que la seva mare li havia confessat ser la inductora del crim i un cop davant del tribunal es va fer passar per desequilibrada remarcant que en el primer testimoni no sabia el que es deia, va decantar el jurat. El 4 de juny del 1962, Brühne i Ferbach van ser condemnats a cadena perpètua per doble assassinat i el 4 de desembre del 1962, després de la revisió del Tribunal Federal de Justícia, la sentència es va convertir en definitiva. Ferbach va morir d’un infart l’any 1970, Vera fou indultada el dia de Pasqua del 1979 pel president de Baviera, F.J. Strass, i va traspassar el 2001. Avui la ruïna de mas Caravana dorm el son de l’oblit.