Som al cap del carrer

Ha dit Salvador Illa que hi ha camins que es poden explorar i camins que no tenen recorregut. Un filosof, Salvador Illa! Però són al mateix lloc que tothom, filosofin o no filosofin. Al PP li passa exactament el mateix, camins que es poden explorar i camins que no tenen recorregut. I al PNB, i a Bildu, i a ERC i a Junts. Vet aquí la mare dels ous del 23-J. Els camins que uns poden explorar són camins sense recorregut per als altres, i els camins que per als uns són sense recorregut són els que per als altres es poden explorar. A Feijóo se li ha acabat el Verano azul, deien ahir els socialistes, provant de posar-hi una mica de gràcia, però el Verano azul s’ha acabat per a tots. Tot el que sabem avui ja ho sabíem el 23-J. Aquell dia ja érem, com som avui, al cap del carrer. Tan fallida era i ha estat la investidura del candidat popular com ho serà, si el designen, la de Pedro Sánchez. Tanta comèdia ha sigut una com ho serà l’altra. Si continuen buscant-li peus i més peus al gat és només perquè el 14 de gener és massa lluny i els dies costen molt de passar quan tot el peix està venut. S’ha d’anar a eleccions, a veure si hi ha sort i es desencalla alguna cosa que permeti que algú giri com un mitjó i s’aconsegueixin majories més o menys raonables. Per paradoxal que sembli, la mateixa raó que porta a eleccions a Espanya (la gestió del temps) manté viu a Catalunya el govern Aragonès. No es volen empatxar ells ni empatxar els ciutadans.