La mort de Tupac

Aquest estiu, en una visita a un cen­tre comer­cial fugint de la calor, vaig veure que a la cadena de roba barata Pri­mark venien samar­re­tes i des­su­a­do­res amb els dis­senys de l’artista Keith Haring. He de reconèixer que em va dol­dre con­tem­plar els dibui­xos d’un acti­vista social com ell venuts a gran escala a joves que segu­ra­ment no tenen ni idea del que va sig­ni­fi­car la seva obra trans­gres­sora, ni de fins a quin punt era anti­sis­tema, ni de tota la feina que va fer per cons­ci­en­ciar sobre salut sexual, abans de morir ell mateix de sida el 1990. També em van dis­gus­tar les samar­re­tes del Zara amb la foto de Tupac Shakur, el raper més influ­ent de la història de la música, assas­si­nat a trets el 1996.

I és que a començament dels noranta, men­tre rèiem amb les baja­na­des de Will Smith a El Príncipe de Bel-Air, s’anava este­nent pels Estats Units la influència d’aquest altre jove negre, molt dife­rent. Nas­cut el 1971 a Nova York, Tupac va viure des de petit la violència, la pobresa i la injustícia. Va tras­lla­dar la ràbia i la frus­tració a la música, rape­jant cançons sobre ado­les­cents emba­ras­sa­des i aban­do­na­des, joves mar­gi­nats abo­cats a la delinqüència, bru­ta­li­tat poli­cial, o mares addic­tes al crack (com la seva). No va estar exempt de polèmica, ja que no rene­gava de la violència per pro­te­gir la seva comu­ni­tat. Va com­plir nou mesos de presó per una vio­lació que ell sem­pre va negar. I sobre­tot es recorda la seva riva­li­tat amb el raper The Noto­ri­ous, mort també a trets el 1997. Ara es tor­nar a par­lar de Tupac perquè, 27 anys després de la seva mort, la poli­cia ha detin­gut el cap d’una banda cri­mi­nal de Los Ange­les que va donar pis­tes de la seva par­ti­ci­pació en el crim en un docu­men­tal de Net­flix. La vida i la mort de Tupac s’emmar­ca­ran un altre cop en la crònica negra i ningú recor­darà que, amb totes les seves con­tra­dic­ci­ons, va ser dels pri­mers a aixe­car for­ta­ment la veu con­tra les injustícies soci­als dels Estats Units. Un crit de ràbia ara con­ver­tit en samar­reta per obra i gràcia del capi­ta­lisme punyent.