Urgeix una nova mobilitat

El nou equip de govern ha mani­fes­tat que hau­ran de ser valents per rever­tir la situ­ació límit de la mobi­li­tat a la ciu­tat de Girona. I vol­dria enten­dre que hem d’enten­dre que es vol dir mobi­li­tat glo­bal. Ser valents impli­carà superar aque­lles resistències de mol­tes dècades en cos­tums més pro­pis d’un poble que els d’una petita ciu­tat moderna. Qui ara governa defen­sava fa uns anys la cen­tri­fu­gació del trànsit del cen­tre de la ciu­tat. Ara és l’hora de fer-ho, amb valen­tia. I és cert que caldrà fer-ho sense des­plaçar la cir­cu­lació cap a altres bar­ris de la ciu­tat. La volun­tat de començar per un pilo­tatge em sem­bla oportú, però sense vore­jar el ridícul. Al car­rer de la Creu li falta repen­sar un pro­jecte que va néixer d’esque­nes als veïns. Fer una con­sulta, ara, no deixa de ser un menys­te­ni­ment als veïns i comer­ci­ants que quan va ser el moment varen pre­sen­tar les opor­tu­nes al·lega­ci­ons i unes pro­pos­tes de millora que, lamen­ta­ble­ment, varen ser igno­ra­des per part del govern. I ara, el tan­ca­ment d’un petit sec­tor del car­rer de La Salle és més aviat una ocurrència que res aporta a la mobi­li­tat efi­ci­ent, sinó tot el con­trari, l’empit­jora. Les quei­xes del petit comerç, aquell que tant volem pro­te­gir, són una mos­tra rao­na­ble de pro­testa per una decisió ridícula i poc fun­ci­o­nal. Per afron­tar una mobi­li­tat valenta, cal pen­sar des de la glo­ba­li­tat. S’ha de defi­nir sense ambigüitat els vehi­cles que volem, a on apar­ca­ran i per on hau­ran d’entrar i sor­tir de la ciu­tat. No pen­sar en la mobi­li­tat dels via­nants, que tro­ben obs­ta­cles arreu, és pla­ni­fi­car errònia­ment. Avui, les ter­ras­ses de la plaça del Vi ocu­pen el vui­tanta per cent de l’espai reser­vat als via­nants. Les bici­cle­tes ocu­pen les vore­res i cir­cu­len per on els dona la gana. És aquesta la mobi­li­tat que volem? Els espais lliu­res han de ser una nor­ma­li­tat àmpli­a­ment accep­tada per la ciu­ta­da­nia. I per fer-la rea­li­tat caldrà pen­sar a incre­men­tar l’apar­ca­ment dis­su­a­siu, públic i gratuït, amb busos llançadora, pre­veure el repar­ti­ment de mer­ca­de­ries amb vehi­cles apro­pi­ats, dis­po­sar de vore­res més àmplies i d’ús exclu­siu per als via­nants, i un trans­port públic més freqüent i net. Oriol Nel·lo ho va defi­nir ben clar en la con­ferència inau­gu­ral del curs acadèmic de la UdG. Per a això farà falta un pla direc­tor, un calen­dari i uns pres­su­pos­tos asso­ci­ats. Serem valents?