Les batalletes d’en Xavi Agustí

Pablo Machín col·labora en el llibre Xavi Agustí. Futbol d’autor de Papi Guardiola, del qual escrivíem ahir. El sorià va tenir l’ocasió de conèixer el banyolí, de qui li havien explicat mil batalletes, però va acabar pensant que tot allò eren llegendes urbanes. Per això és important aquest llibre, perquè explica algunes d’aquestes facècies, però al mateix temps hi ha algú que dona fe que allò va passar en realitat. I, com sap molt bé l’autor, queda molt curt perquè se n’haurien pogut explicar moltes més. I és que en realitat, tot i ser un llibre dedicat a Xavi Agustí, és també un retrat del que va ser el futbol de casa nostra durant anys.

Sí, Xavi Agustí va fer jugar quinze jugadors de cop un dia de boira a l’Escala. Hi havia molta boira i no hi havia públic i comptaven que contra el Banyoles farien una bona entrada. Però l’àrbitre va dir que no, que es jugaria, i en Xavi a poc a poc va anar fent entrar jugadors, de tal manera que els banyolins i els mateixos jugadors de l’Escala estaven desconcertats, fins que el mateix Xavi va fer parar el partit i li va dir a l’àrbitre el que passava. Va dir, és clar, que havia estat cosa dels jugadors i que ell el volia ajudar. Hi havia tanta boira que l’àrbitre no havia vist res. Va suspendre el partit i tothom content: quan es va tornar a jugar, el Banyoles va guanyar i l’Escala, com pretenia, va fer calaix. I sí, en Xavi deixava el camp impracticable si li interessava. O el camp es feia ample o estret en funció del rival. I certament al camp del Sabadell, en partit de copa del rei i amb àrbitre de primera, va canviar set jugadors, quan el reglament en permetia dos, crec. Si no van ser més. En Pere Escobar ho certifica, però alguns ja ho sabíem del dia abans, i perquè un accident de trànsit del company Jordi Xargayó ho va impedir, si no en Jordi Danés fill, periodista, hauria jugat aquell partit.

N’hi ha moltes per explicar: fer lesionar jugadors per suspendre el partit. Evitar que es tirés un penal a Salt contra l’Igualada el dia que s’havien de jugar quatre minuts ja que hi va haver invasió de camp a Banyoles perquè es considerava injusta la pena màxima i l’expulsió d’en Soldevila, el porter. Aquesta va ser sonada. De les vuit del vespre fins a dos quarts d’onze no es va tirar el penal. Faltava roba, faltaven pilotes, va passar de tot, fins que no hi va haver llum. I perquè el president del Salt ho va impedir perquè, com explica en Jordi Danés, el pla A era serrar les porteries i pel pla B calia molta pólvora.

Tot això és cert, i altres coses més. Però això no amaga que en Xavi Agustí en sabia un niu de futbol. I era llest. Com deia en Maurici Duran, era bo per a tot, menys per a ell mateix. Veia un jugador i sabia si servia. Va estar a punt de fer pujar el Girona a segona A amb dues temporades en què es jugava magníficament a futbol. Va descobrir Geli i el va portar al Barça. Abans ho havia fet amb Arseni Comas o Manolo Valle. Els anys del Banyoles, amb jugadors grans d’edat, feia un futbol que meravellava. No ens deixem portar només per les anècdotes. Va ser un gran secretari tècnic i un gran entrenador. Quan tots hi anaven, ell ja en venia. I sempre amb una gran estimació envers la Dolors i els cinc fills.