Opinió

Tal dia com avui

Josep Maria Espinàs

Animals ‘humanitzats’

En lle­gir deter­mi­na­des infor­ma­ci­ons penso que l’home s’entos­su­deix a “huma­nit­zar” el món ani­mal. Notícies de gos­sos, per exem­ple: una clínica vete­rinària de París ha inau­gu­rat un nou ser­vei, cer­ta­ment ines­pe­rat. Un depar­ta­ment d’obe­si­tat. Els gos­sos hi són sot­me­sos a règims ali­men­ta­ris, reben ses­si­ons de mas­satge, i són obli­gats a córrer sobre superfícies rodants per tal que per­din uns quants qui­los.

Són, pot­ser, els matei­xos qui­los que han acu­mu­lat gràcies a l’ali­men­tació enva­sada que actu­al­ment es troba a tot arreu? El fet és que l’ésser humà no ha parat fins que ha inven­tat men­jar per a gos­sos, ves­tu­ari per a gos­sos, per­ru­que­ria per a gos­sos, ara “clíniques per a apri­mar” gos­sos, i no tri­ga­rem gaire a veure anun­cis de “check” o anàlisi de la salut del gos, tal com és moda entre els homes d’una certa edat.

La con­clusió és evi­dent: estem implan­tant el nos­tre con­su­misme en els ani­mals domèstics.

L’altra cara del procés: notícia de pei­xos. Una ciu­tat ale­ma­nya ha impor­tat del Nil uns pei­xets ver­mells que tenen la par­ti­cu­la­ri­tat d’eme­tre elec­tri­ci­tat, i que al mateix temps són molt sen­si­bles al zinc, al mer­curi, al coure i a diver­sos pro­duc­tes químics tòxics. Immer­sos en les aigües de la ciu­tat, els pei­xos ver­mells són capaços de detec­tar si són con­ta­mi­na­des per aquells pro­duc­tes, perquè en aquest cas dei­xen d’eme­tre una bona part de l’elec­tri­ci­tat habi­tual.

Vet aquí, doncs, que els pei­xos s’han con­ver­tit en “emple­ats” de l’ajun­ta­ment de Gop­pin­gen. Tre­ba­llen aïllats en un aquari ple d’elèctro­des de dues a qua­tre set­ma­nes sense inter­rupció. D’acord amb la pura lògica labo­ral, després d’aquest període els pei­xos “tenen dret” a unes quan­tes set­ma­nes de “vacan­ces”, que pas­sen en un altre aquari molt més ampli. Dei­xen el taller o l’ofi­cina, doncs, i es tras­lla­den a un “apar­ta­ment” o a una zona resi­den­cial o turística.

És clar que sem­pre, al llarg de la història, hi ha hagut ani­mals “obrers” i ani­mals “deco­ra­tius”, sot­me­sos els uns i els altres a les neces­si­tats econòmiques o als capri­cis estètics de l’ésser humà. Ara, però, estem inten­si­fi­cant nota­ble­ment aquesta uti­lit­zació, que –i això és el més sig­ni­fi­ca­tiu– comença a aga­far un sen­tit de “trans­ferència” sense pre­ce­dents. De la mateixa manera que ens costa de veure un home sim­ple­ment en la seva con­dició humana, els ani­mals ja no seran ani­mals, éssers vivents i lliu­res, sinó d’una banda “objec­tes” i de l’altra “màqui­nes”. Em temo que podem aca­bar “civi­lit­zant” els ani­mals.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia