El Casino de Girona s’obre a la cultura

Va ser batejat com a Casino Gerundense, va canviar el nom a Casino Gironí en temps de la República i, després de recuperar el seu nom original amb l’arribada de la dictadura, finalment ara es diu oficialment tal com se l’ha conegut sempre: el Casino de Girona. És una institució que va tenir un pes específic durant molts anys a la Girona del segle XIX i també del segle XX i alguns, els que encara en coneixen l’existència, el veuen encara com l’entitat elitista i burgesa que va ser i que s’allunya de la realitat actual.

El Casino de Girona és una entitat cultural i recreativa privada. La seu és l’antic casalot de la família Rich, al carrer Albereda de Girona, al costat de l’església del Sagrat Cor. És un edifici noble, un espai protegit, que ha donat cabuda, en 175 anys, a activitats privades. S’hi feia el cafè i la tertúlia, es jugava al billar i a cartes i alguns socis gaudien d’una ben poblada biblioteca. Inicialment el Casino disposava de la planta noble, al primer pis, al qual s’arriba per una escala de marbre que neix a mitjan pati d’entrada. Ja al segle XIX es van adquirir les altres plantes. Entre els anys 1923 i 1928 es van fer obres de reforma, es va traslladar la biblioteca al segon pis i es va habilitar una gran sala de ball on l’alta burgesia hi presentava en societat les seves joves o hi feia festes coincidint amb el Cap d’Any i altres festivitats. Es va decorar amb frescos neoclàssics. Als baixos hi havia banys turcs.

Era un casino per als senyors. De fet, inicialment, només s’hi permetia l’entrada a homes de professions liberals, propietaris, militars, funcionaris i capellans. No es permetia l’accés com a socis ni a comerciants ni a assalariats. Ni a les dones. Tot això ha canviat. I molt. Les dones poden ser sòcies des del 2006 i només es manté la necessitat de dos avals per ser acceptat. El Casino està regit per una Junta General que escull una junta directiva amb president, secretari, tresorer, bibliotecari i vocals. L’actual junta està presidida per Tomàs Hereu.

Hi ha hagut, expliquen socis antics, una certa voluntat de mantenir els salons i la planta noble tal com eren. Encara s’hi juga a cartes i s’hi fa tertúlia. Els billars estan preparats per jugar i molts socis hi fan dinars o sopars a l’estil de les societats gastronòmiques, on ells mateixos cuinen els productes, que han portat directament de plaça. Alguns caps de setmana el futbol reuneix davant el televisor diversos socis. I hi ha gent que somnia la recuperació d’una tertúlia ciutadana, allunyada d’aquelles que mantenien les classes dirigents i propietàries.

El Casino de Girona ha mantingut un edifici i uns salons que són d’un altre temps i aquest és el seu mèrit. Una seu social notable amb un meravellós pati que dona a la Mercè. I s’està obrint a la ciutat amb el recurs de la cultura. El 30 de setembre s’hi va presentar el darrer llibre de Quim Nadal. El 24 d’octubre s’hi presentarà el d’Àngel Rodríguez Vilagran sobre les Fires de Girona. El soci Pere Codina hi és al darrera. Una gran iniciativa que permet mostrar als ciutadans que el Casino no és una entitat anacrònica i que ha mantingut un casalot per a la comunitat.