Salvem El Born

El passat 11 de setembre va fer 10 anys de la inauguració d’El Born com a equipament municipal. En condicions normals, avui estaríem parlant d’un centre consolidat en el teixit ciutadà, però com que no vivim ni en una ciutat ni en un país normals estem parlant del seu enèsim canvi de model, tots triats a mida del color polític que governa l’Ajuntament. No hi ha res més perjudicial per a les institucions que treballen amb una matèria tan sensible com és la cultura que els trastorns sobtats en el seu funcionament i en les seves missions. A partir d’ara El Born serà una subseu més del Museu d’Història de Barcelona i per no tenir no tindrà ni direcció pròpia. Marta Marín-Dòmine ha estat cessada i mai podrem avaluar la seva estratègia perquè ha durat dos anys justos. Amb tants magreigs i mareigs segons com bufen els vents de les ideologies, el valor únic d’El Born, que és el de jaciment, ha quedat relegat. “Quan li arribarà el torn a El Born entès com a espai patrimonial?”, es dolia a les xarxes socials Carme Miró, històrica del Servei d’Arqueologia de Barcelona. Calen més veus valentes per redreçar el rumb d’aquest contenidor de tantíssimes ruïnes de la ciutat –del 1714, per descomptat, i d’abans i de després– i per posar la recerca i l’estudi de la història de la capital catalana al centre de tot.