Una economista total

Claudia Goldin, de Harvard, ha rebut el premi Nobel d’economia pels seus treballs sobre l’ocupació femenina. Ha investigat com les dones han treballat i cobrat, mostrant com la revolució industrial va suposar un retrocés en l’ocupació femenina o els canvis derivats de la píndola anticonceptiva.

Goldin investiga el nombre d’hores treballades per homes i dones i descobreix que això no explica totes les diferències salarials de gènere.

Formula i demostra la seva teoria de les feines avaricioses per explicar la resta. Una feina així és una on la dedicació o disponibilitat incondicional es veu remunerada amb un preu superior per hora treballada.

En aquestes feines, la relació entre hores treballades i salaris no seria proporcional sinó exponencial i això penalitzaria les dones.

En investigar-ho per sectors, comprova que molts s’han organitzat perquè les persones siguin intercanviables, però altres com la consultoria o l’advocacia no ho han fet, volen totes les hores possibles i les sobrepaguen, discriminant per gènere. La mala sort fa que els alts directius surtin d’aquests sectors. El comitè del premi ha dit que “gràcies a la seva comprensió del problema, estem més ben preparats per a solucionar-lo”. No se m’acut millor elogi per a una economista.