La loteria d’aparcar

Aparcar en algunes ciutats i municipis gironins, i més encara en temporada turística, s’ha convertit en una cursa d’obstacles. Aconseguir una plaça gratuïta ja comença a ser com esperar que et toqui la loteria i a segons quines hores del dia a moltes zones blaves ja no hi queda cap plaça. Si es té en compte el preu a l’alça de la gasolina i el consum que representa fer unes quantes voltes a la recerca d’un lloc on deixar el vehicle, a vegades s’opta per la solució que en principi hauria de ser més fàcil, que és entrar a un pàrquing de pagament amb l’objectiu de garantir un estacionament tranquil. Però la cursa no s’acaba aquí. Ja fa anys alguns estudis van concloure que molts cotxes actuals no caben a les places dels aparcaments subterranis que s’ofereixen i que la majoria han quedat petites mentre l’amplada dels vehicles ha anat augmentant. La situació segueix intacta o va a pitjor, agreujada pel fet que els preus als pàrquings sí que s’incrementen cada cop més, mentre l’espai que els propietaris cedeixen als clients no es mou ni un mil·límetre. Fa pocs dies vaig patir aquesta situació a Girona. L’intent d’introduir el cotxe en un dels llocs lliures que quedaven en un dels pàrquings de la zona va acabar amb un retrovisor ratllat i amb el resultat final de no poder obrir la porta per sortir, ja que a pocs centímetres hi havia una columna que ho feia impossible. Cal afegir-hi que el cotxe no és excessivament gran. Fomentar la mobilitat en bicicleta i altres fórmules no contaminants és d’aplaudir, però no tothom pot agafar una bicicleta ni un patinet per fer un desplaçament i de parades de bicicleta no n’hi ha a tot arreu. Amb relació al transport públic, també cal tenir en compte que a determinades hores i segons on es viu ja és una opció que no es pot ni tan sols considerar. Per aquest motiu, fa falta més empatia amb els habitants i visitants, més places d’aparcament gratuïtes a municipis que en tenen cada cop més mancança i tenir en compte que, si s’acaba pagant per una plaça, els cotxes haurien de tenir garantit almenys que hi trobaran un espai digne. I els conductors haurien de tenir assegurada la tranquil·litat de poder acabar el dia sense haver de portar el cotxe al taller i de poder deixar aparcat l’estrès cada cop que es fa l’intent de buscar pàrquing.