El país del dol

L’aigua dis­sol més substàncies que qual­se­vol altre líquid, fins i tot l’àcid. La frase és de Colum McCann, escrip­tor irlandès esta­blert a Nova York, autor de la magnífica Apeirògon, la novel·la basada en la història de dos pares, un isra­elià (Rami Elha­nan) i un palestí (Bas­sam Ara­min), que per­den les seves filles assas­si­na­des en el con­flicte entre Israel i Pales­tina i que con­tra pronòstic aca­ben fent amis­tat i fent acti­visme per la pau. Hi ha molts bàndols enfron­tats en aquest con­flicte, no tot és monolític, d’aquí el nom d’Apeirògon, que és d’una forma geomètrica d’infi­ni­tes cares. Us en vaig par­lar quan la va publi­car L’altra Edi­to­rial en català, ara fa dos anys, hi torno ara que hi ha guerra en tota la seva cru­esa. Deu ser aquest temps de sequera afe­gida al fet que la manca d’aigua marca també la rea­li­tat del Pròxim Ori­ent, que ha revi­fat amb l’atac de Hamas i la res­posta isra­e­li­ana, per bé que de morts com les de les filles de Rami i Bas­sam n’hi va havent dia sí dia també. Morts a bal­quena ara, i he vol­gut saber com ho veu Colum McCann, aquest home sem­pre espe­rançat que s’imposi la pau. I perquè això passi, ens deia al Més324, con­fia en la capa­ci­tat d’escol­tar-nos els uns als altres. No cal que ens esti­mem, ni que ens agra­dem. Ara bé, sí que hem de començar a enten­dre els motius d’uns i altres. McCann truca sovint als dos “per­so­nat­ges” de la seva novel·la, l’un a Haifa i l’altre a Jericó, li fan aquesta reflexió. I ha sabut que estan en con­tacte per­ma­nent l’un i l’altre, i que viuen en un “con­fi­na­ment moral” per inten­tar “tro­bar sen­tit al que està pas­sant”. I gra­ten en els vells ver­sos que diuen “Hi ha alguna espe­rança que aquesta deso­lació ens dugui el con­sol?” Segu­ra­ment no, encara que la pau sigui estric­ta­ment necessària. Sigui ine­vi­ta­ble, i que costi de veure enmig d’aques­tes cas­ca­des de coets a banda i banda de Gaza.

Les històries i la capa­ci­tat d’escol­tar-nos els uns als altres és el que ens pot aca­bar sal­vant. És el que ens pot aca­bar fent sor­tir del país del dol.