Amb l’aigua al coll

És un degoteig d’informacions que va sumant. Una, la que avança que, a partir de l’1 de gener del 2024, el cost de l’aigua s’apujarà un 30% a l’àrea de Barcelona a causa de l’augment del preu de l’energia i de la sequera i que cada municipi decidirà com repercuteix aquesta pujada en la factura. La mesura afecta cinc milions i mig de persones. Una altra, la reforma d’ordenances fiscals a municipis com ara Sabadell i Tortosa per fer front als desequilibris pressupostaris dels ajuntaments com a conseqüència, en part, de l’increment dels costos del dia a dia. A la cocapital vallesana, l’any vinent l’IBI s’apuja un 15%, mentre que a la capital de les Terres de l’Ebre ho farà en un 17,95%. En els dos casos és sols una de les taxes que es modifica a l’alça. Les dues notícies, publicades els darrers dies, ja semblen pronosticar que venen temps durs, o encara més. Perquè el ciutadà que ja està patint com s’encareix la seva hipoteca per un euríbor en ascens –amb creixements de fins a 300 euros al mes–, expert a posar rentadores a hores insospitades perquè se li ha incrementat el rebut de la llum, que tria entre les diferents benzineres per trobar el carburant més econòmic i que si vol comprar un litre d’oli d’oliva ha de desembutxacar un bitllet de 10 euros, serà també, ara, el que haurà d’assumir part del sobrecost per la sequera i els desajustos dels consistoris. Tot plegat, quan a molts la nòmina no se’ls ha mogut ni un mil·límetre, si no és que ha baixat. Gota a gota i el ciutadà, amb l’aigua al coll, aquesta podria ser una descripció tan veraç com lamentable.