A la tres
No ho tornarem a fer?
“El futur de la investidura de Pedro Sánchez és en el context entre la negociació i la coacció. Renunciar a la unilateralitat, a canvi de què? I qui ho decideix?
En qualsevol negociació, totes les parts sempre han d’acabar fent concessions per arribar a aquell punt en què ningú es troba del tot còmode però tampoc se sent del tot estafat. Si no, després ja estem parlant d’altres termes com ara imposició, coacció o acord per decret. Però no pas de negociació. El futur de la investidura de Pedro Sánchez com a president espanyol és en aquest context: entre la negociació i la coacció. Per un costat, es negocia l’amnistia i en quins termes es pot fer encaixar en l’ordenament jurídic espanyol. Però, per l’altre, es coacciona perquè com a contrapartida els partits independentistes renunciïn públicament a la unilateralitat, que és com dir que es renega de l’1-O i del “Ho tornarem a fer”. Aquí hi ha la part d’estafa.
Que potser el govern espanyol reconeixerà que les garrotades de l’1 d’octubre van ser del tot desproporcionades i gratuïtes? Que potser el rei dels espanyols demanarà perdó pel fet de prendre partit al costat de la repressió, ensorrant així els pocs ponts que li quedaven amb Catalunya? Que potser la justícia espanyola admetrà que ha actuat de part, perseguint acarnissadament no només els líders del referèndum sinó també centenars de catalans que van manifestar el seu suport al carrer? Que potser el govern espanyol s’avindrà a buscar la manera perquè els catalans puguin manifestar a les urnes si volen continuar formant part de l’Estat? Que potser buscaran un mediador internacional i imparcial perquè es pugui trobar una solució al conflicte polític entre Catalunya i Espanya? Que potser estaran disposats a parlar d’altres fórmules de relació que donin entitat pròpia a Catalunya? Que potser cap de les preguntes anteriors tindrà una resposta favorable per a l’independentisme? No cal ser una llumenera per intuir que no, que cap serà favorable. Perquè l’objectiu de renunciar a la unilateralitat és enterrar definitivament el poc que queda del procés. Vol ser una estocada mortal. I ens continuem preguntant: No ho tornarem a fer? A canvi de res? I qui ho decideix?
