Males notícies

Si volen rebre males notícies només cal que mirin els informatius de la televisió, de la ràdio o que llegeixin qualsevol diari. Hi trobaran guerres, terratrèmols, assassinats, robatoris i tot un reguitzell d’activitats negatives per tot el món.

Les guerres tenen efectes econòmics. Per començar, i no cal dir-ho, per als protagonistes. Però també per als estats veïns que veuen com les relacions econòmiques amb els estats en guerra també reben les conseqüències. A mitjà o llarg termini, aquestes conseqüències negatives arriben a altres estats més llunyans per les mateixes raons.

Els efectes econòmics de les guerres no tenen fronteres, les traspassen prescindint dels acords dels estats. Les guerres ens indiquen que la solidaritat hauria de ser un dels principis generals de la societat. El fet que una guerra a Ucraïna arribi al cap de sis mesos al Paraguai, ja ho diu tot. I tenim a més les guerres amagades, que no surten als diaris però són reals com les que existeixen a altres països no esmentats i a alguns de l’Amèrica Llatina o de l’Àfrica, que afecten la població i la producció econòmica.

Un altre efecte econòmic és que la majoria dels països augmenten la despesa en defensa i armament. Això vol dir que es redueixen les inversions en infraestructures o en ajuts socials.

L’estat espanyol i Catalunya mantenen una situació econòmica que fa la viu-viu però inevitablement també arribaran els efectes negatius dels conflictes. Personalment, si treballés a la borsa –vaig fer-ho durant tres anys–, jugaria a la baixa. Què més voldria que equivocar-me!

El món no està passant un bon moment. Les grans potències no tenen personalitats d’alt nivell que les governin. Potser a Dinamarca tenen un extraordinari ministre de l’Interior, però el que és a Alemanya, Gran Bretanya, França i Itàlia, els governs tenen una mitjania i els seus governants no passaran a la història com ho van fer alguns dels seus antecessors. Amb relació als Estats Units, no cal dir que s’hi han produït uns canvis que no entusiasmen. Per a la meva generació, era el país que es distingia per la democràcia, la llibertat, el respecte als altres, el treball per la pau i per una intel·lectualitat de nivell que guanyava premis Nobel cada any. Actualment, només cal que mirem en Trump i els seus seguidors, que són molts, i que es distingeixen per tot el contrari del que eren els meus americans de fa 50 anys.

No sé si aquesta situació negativa durarà molt, però els conflictes d’Ucraïna i d’Israel no semblen ser cosa de quatre dies o quatre setmanes. I Déu ens guardi d’una expansió regional amb l’Iran pel mig i alguns altres països àrabs. Els islamistes de l’Iran són fins i tot capaços de tirar una bombeta atòmica sobre Israel, perquè la tenen i perquè així destruirien un estat enemic.

No voldria espantar els lectors. Però és que ja dura massa aquesta situació de conflicte permanent i només faltava que s’hi afegissin els terratrèmols a l’Afganistan, que és un país que des de fa molts anys no sap el que és la pau i el treball amb tranquil·litat.

Ens cal una lliçó de moral, entesa en un sentit molt ampli. El planeta se’ns està fent petit i les distàncies s’escurcen. Recordem que Juli Verne va escriure La volta al món en 80 dies. Pensem en les hores que calen actualment per fer el mateix recorregut.