Et venen el pis amb els ocupes dins

Una parella d’amics vol comprar un pis. Tafanegen els principals portals immobiliaris i a Idealista en descobreixen un que, per preu i ubicació, sembla que els fa el pes. Primer element estrany: només hi ha una foto de l’habitatge, i és de la façana. Reconeixen el lloc, els agrada i es decideixen a trucar per obtenir més informació. Sorpresa majúscula: el pis és propietat d’una entitat bancària, està ocupat i, si vols adquirir-lo, ho has de fer amb els peculiars inquilins inclosos. Després, ja t’apanyaràs tu per fer-los fora, assumint les despeses pertinents. Òbviament, la compra es fa a cegues, sense possibilitat de visitar abans la propietat ni de veure’n alguna instantània més. Em sembla tan surrealista, el que m’expliquen, que arribo a pensar que estan equivocats i que alguna cosa no han acabat d’entendre bé. Els demano l’enllaç de l’anunci i el telèfon perquè ara ja vull sortir de dubtes. Em faré passar per una possible compradora i miraré d’estirar la informació. La meva estupefacció es multiplica encara més quan comprovo que ni tan sols és necessari fer una gestió per esbrinar si els meus amics van o no errats. Per increïble que pugui semblar, el mateix anunci del portal immobiliari explica amb pèls i senyals que el pis està ocupat, que el compres amb aquella gent dins i que, després, ja t’espavilaràs com vulguis per accedir a la teva propietat. Per si arribats aquí la situació no fos prou esperpèntica, resulta que encara fa un salt mortal endavant. El mateix anunci t’alerta que, en cas que els ocupes no hi siguin en el moment que es materialitzi la compra, el preu serà un altre. Quin? Doncs ves a saber. Comentant el tema amb gent propera, sembla que és una pràctica força habitual. De debò que me’n faig creus.