El càstig

A la presidenta de les Illes Balears, Marga Prohens, l’escullen els ciutadans de les Illes, però la investeix l’Estat i ella té claríssim a quin cantó de l’equació vol estar. La seva responsabilitat són els interessos dels ciutadans que representa, els seus drets recollits a l’Estatut d’Autonomia, el seu patrimoni material i immaterial, la seva llengua i cultura i la seva contribució al món, però prefereix ser la criada d’una Espanya monolítica, monolingüe i colonial i, per tant, convé sacrificar la llengua pròpia i tots els que la parlen, eliminant el català de la funció i la sanitat públiques, i justificar-ho dient que treballar a les Balears no ha de ser “un càstig”.

Un raonament digne de psicoanàlisi, si no fos perquè hi ha coses més importants que l’autoodi cultural i la percepció provinciana de la presidenta. Coses a defensar com per exemple el dret dels mallorquins, menorquins, eivissencs o formenterencs a ser atesos en la seva pròpia llengua pel seu metge de capçalera o per l’especialista amb qui ha de parlar de símptomes, diagnòstics i tractaments. Aquest dret és el que la presidenta ha eliminat per posar el seu granet de sorra al procés de substitució lingüística a les Illes i a la resta dels Països Catalans. Un procés, aquest sí, genuïnament espanyol, que arrenca de la força d’una conquesta militar, que continua amb la imposició d’una llengua, cultura, lleis, usos i costums, que segles després ha avançat i continua avançant gràcies a una repoblació castellana i que ara troba en el requisit de conèixer el català no pas un càstig, sinó una nosa, un obstacle que només cal apartar del camí i prou, amb l’ajut d’un exèrcit de lacais com la senyora Prohens. Les Illes són un regal, com ho és la seva gent, la seva tradició cultural, la seva llengua i el seu accent. Si algú entengués que treballar a les Illes, o al País Valencià o a Catalunya, és un càstig, té dues coses a fer, la primera, no anar-hi, i la segona, buscar tractament contra el supremacisme, la intolerància i el totalitarisme intel·lectual. L’únic càstig aquí és una presidenta com Marga Prohens.