El GEiEG i Girona, Girona i el GEiEG

El Grup Excursionista i Esportiu Gironí ha estat, és i serà el que els gironins desitgin. La frase és de Francesc Cayuela, l’actual president del GEiEG, en la presentació del llibre sobre el centenari del club que van escriure historiadors, arxivers i escriptors sota la direcció de Joaquim Nadal, el sogre del qual, Santiago Sobrequés, també va ser president del GEiEG. N’ha tingut 23, de presidents, en els seus 104 anys d’història, i la relació del club amb la ciutat ha estat de total simbiosi durant molts i molts anys. Ahir, l’alcalde de Girona, Lluc Salellas, i el president del GEiEG van descobrir una placa commemorativa als baixos del número 14 de la plaça de la Independència, allà on un grup de joves van fundar, al quart pis, segona porta, l’entitat. Era el domicili de Narcís Prats un dels impulsors dels estatuts juntament amb Josep Alsina, Josep Maria Martorell i Josep Torra, que en va ser el primer president. Mota gent grupista en l’acte. També el conseller Nadal i mig consistori, amb l’alcalde al davant.

Es diu que la data de fundació del grup va ser el 7 de novembre del 1919, però la realitat és que aquesta és la data d’autorització del govern civil. Els estatuts es van redactar a partir del setembre d’aquell any i la burocràcia va retardar la data de fundació. La placa commemorativa es va inaugurar ahir a la coneguda popularment com a plaça de Sant Agustí perquè diverses circumstàncies ho han retardat. De fet el centenari del GEiEG, que havia de durar un any, va topar amb dues circumstàncies imprevistes que el van ajornar: el temporal Glòria, que va inundar les instal·lacions de Sant Ponç a finals de gener del 2020, i la covid, que va obligar a tancar-ho tot a partir del 14 de març. Això va posar en situació límit el GEiEG, que es va veure ofegat econòmicament. Només faltava, poc després, l’encariment del combustible, que encara dura, que ha tensat els números de tots els clubs amateurs de Catalunya, alguns dels quals han demanat desesperadament ajuda per no veure’s abocats al tancament.

I és que la filosofia amb què va néixer el grup partia de dues premisses: esport de base i amateur. I 104 anys després, les manté. La primera secció va ser la de muntanya, ja que l’excursionisme era la base de la fundació, i la segona, la d’atletisme. Ara hi ha 23 seccions actives, la darrera de les quals, la de triatló, fundada fa sis anys. I sempre amb el component cultural. El GEiEG és esports, però també cultura, com demostren les actives seccions de sardanes, la coral i la comissió cultural. El GEiEG va dotar d’instal·lacions esportives la ciutat quan la iniciativa pública era nul·la. El 1970, Sant Ponç; el 1975, Sant Narcís, i el 1988, Palau. Ara el grup i l’Ajuntament han acordat compartir instal·lacions. De fet, el GEiEG, que es continua dedicant a la base i és amateur, mira amb recel les ajudes als grans clubs de la ciutat, que no tenen instal·lacions pròpies. Amb prop de 10.000 socis, continuen patint per les conseqüències de la covid, però treballen pel futur adaptant-se als temps actuals. Ahir van tornar a organitzar el Concurs de Pintura Ràpida, que reuneix milers de nois. I és que el GEiEG i Girona han anat sempre de bracet.