Enllà dels 4 anys

Fa poc parlava amb una exmilitant d’un partit polític nostrat que em comentava que se n’havia esborrat, profundament decebuda, perquè, tot i que ella, jubilada i amb temps lliure, participava activament en les reunions i hi feia propostes constructives, aviat es va adonar que tots els esforços dels dirigents anaven encarats a la preparació de la següent campanya electoral, fins i tot quan tot just s’acabaven de celebrar eleccions. No dic que no ho hagués sospitat, ni crec que sigui l’única, per descomptat. Però constatar de primera mà que els mandarins de la nostra política (o bona part d’ells), malgrat tots els seus inflamats circumloquis, pensen tan a curt termini fa mal al cor. Perquè hi ha massa coses que corren pressa, però que cal abordar amb una mirada molt llarga. Sense anar més lluny, tenim una sequera “pertinaç”, que deia aquell dictador amb veu d’espinguet, i és menester protegir les explotacions agràries i ramaderes del país, que s’extingeixen inexorablement malgrat la perspectiva que aviat caldrà multiplicar la producció alimentària i que aquesta haurà de ser, tant sí com no, de proximitat. L’aigua i el menjar valdran quirats d’aquí a poc. De fet, ja en valen. I no ens podem permetre polítiques raquítiques pensant només en la nota de premsa ufanejant per la mesura o la proposta de torn.