Benzema com benzina

Les eines de què es proveeix la molt democràtica i molt progressista Europa per afrontar la delicada situació social que genera el nou escenari de guerra al Pròxim Orient, són per llogar-hi cadires. Parlem de nord enllà, de terres que imaginàvem menys pobres, tristes, brutes i dissortades que la nostra. Ara prohibeixen l’exhibició de banderes palestines en les manifestacions. Han tingut poc èxit i ara la policia no sap gaire bé què fer-hi, per allò de la proporcionalitat, quan veu onejar al vent centenars i centenars de quadricolors prohibides. A la Fira del Llibre de Frankfurt varen suspendre divendres l’entrega prevista del premi a la novel·lista palestina Adania Shibli i són centenars les agendes anul·lades d’intel·lectuals i d’autors israelians i palestins. El ministre de l’Interior de França ha tingut la barra d’acusar sense cap prova el futbolista Karim Benzema de vinculacions amb organitzacions terroristes. Per incapacitat o per indecència, els que haurien d’apagar focs hi posen benzina. És el que han fet amb Benzema. Sempre és el mateix. Restringir drets en nom de la seguretat i voler confondre la part (en aquest cas Hamàs) amb el tot (en aquest cas Palestina). Fe d’errades. Una. Carlos Fuentes és franciscà i no jesuïta com vaig escriure. Dues. Espanya ha donat independències en cinc continents i no quatre com deia ahir. A Oceania, el 1899 es va vendre les illes Carolines, Marianes i Palau al kàiser Guillem II.