Batre abans de segar

Com hem d’interpretar que dilluns Sánchez i Díaz sortissin a batre a l’era, i en públic, si encara no han segat? Què pot batre abans de segar? Res. De tots és sabut que sempre ha estat primer el segar (acordar la investidura) que el batre (enunciar un programa). Però és que ells tampoc batien. Feien senyals de fum. Qui és que pot batre abans de segar? Ningú, tant se val. Però és que ells tampoc batien. Feien bombolles de sabó a l’estil Pep Bou, el bufaplanetes. Bombolles gegants com les que habiten tants polítics i en les quals s’aïllen de la ciutadania i del sentit comú. Fa vergonya pensar que aquestes són les esquerres que criden que sortim a aturar les dretes. Amb els vots que ara mateix tenen, el que presentaven eren els arguments d’una propera campanya electoral, no el programa d’un govern que no té ni acord ni data per a la investidura. Molt somriure Profident de la vicepresidenta, però la coalició de govern més progressista de la història, al mateix nivell que Rajoy i el plasma: cap pregunta dels periodistes. Molta càrrega de profunditat laboral i fiscal per ocupar portades, però cap diàleg previ amb els agents socials, que varen quedar de pedra. Com hi varen quedar els de Podem, pobrets, a qui ja ningú els té per res dins de Sumar. Ada Colau, per no reconèixer, no els reconeix ni el dret a queixar-se. Diu que ja han cobrat. Quina pena tot plegat! Era per distreure l’atenció del segon fracàs d’Albares amb el català?