El TdR d’en Marc

En Marc està estu­di­ant als Maris­tes de Girona i va deci­dir que el seu tre­ball de recerca seria sobre l’orga­nit­zació d’un esde­ve­ni­ment espor­tiu, un tema d’interès perquè els últims anys hem vist créixer aquest tipus d’acti­vi­tats, cada vegada també més inclu­si­ves. Crec que al prin­cipi la idea d’en Marc era la d’apro­fun­dir en tota aque­lla part de gestió i coor­di­nació que no es veu i que cal esta­blir perquè l’acti­vi­tat sigui un èxit. Així que va començar a pre­pa­rar la part logística, i amb el suport de l’Ajun­ta­ment de Salt va deci­dir el recor­re­gut amb el qual gau­dir de les Deve­ses de Salt i el Pla dels Socs, el punt de sor­tida i arri­bada, que va ser davant la Fac­to­ria Cul­tu­ral Coma Cros, i a mig fer va pen­sar que podia donar-li també un valor afe­git. Va deci­dir que, el seu TdR podia ser també una eina per a sen­si­bi­lit­zar la soci­e­tat, donar a conèixer i fer suport a la Fun­dació Escle­rosi Múlti­ple. En Marc viu a Salt, l’enti­tat té la seva seu a la col·loquial­ment ano­me­nada plaça de l’Ou del mateix muni­cipi, tot lli­gava. Així que va posar encara més fil a l’agu­lla dema­nant suport per a aquest pro­jecte a empre­ses; cal dir que comerços i esta­bli­ments de Salt s’hi varen bol­car i va rebre mol­tes col·labo­ra­ci­ons. En Marc és moni­tor de l’Esplai Kids, el cen­tre d’esplai de la parròquia de Sant Jaume de Salt, on va tro­bar suport i com­pli­ci­tat per part de com­panys i com­pa­nyes. El diu­menge dia 15 eren una gran família, no calia dir res, se sen­tia “Vinga, som-hi” i la feina es feia. Molts d’aquests i aques­tes joves varen par­ti­ci­par en la marxa, també amb les seves famílies. La prova de l’èxit de l’ambi­ent acon­se­guit, del mis­satge i de l’esforç d’en Marc va que­dar clar al final. Sovint els par­ti­ci­pants en aquest tipus d’acti­vi­tat recu­llen la seva bossa amb obse­quis, l’aigua, una peça de fruita, les famo­ses lla­mi­na­du­res, unes neu­le­tes, i mar­xen. Allà no. Tot­hom es va que­dar per gau­dir del moment de l’entrega de pre­mis als gua­nya­dors de les dues cate­go­ries. Riu­res, aplau­di­ments i molt bon ambi­ent. Tot­hom feliç. La Laura, usuària de la FEM, va donar les gràcies a tot­hom, sobre­tot a en Marc. Vàrem coin­ci­dir a des­ta­car els valors i la noblesa d’aquest jove dis­cret, que té una veu espe­cial, com d’actor de doblatge. Estic segura que seguirà alçant aquesta veu per acon­se­guir un món millor.