Incògnites del pacte

La reunió d’ahir a Brus­sel·les entre una dele­gació ofi­cial del PSOE i Puig­de­mont esce­ni­fica per pri­mera vegada sense actors secun­da­ris la pos­si­bi­li­tat d’un “com­promís històric”, però només això, una pos­si­bi­li­tat a explo­rar con­tra rellotge. Després que el PSOE ja ha assu­mit el català com una llen­gua tan vàlida com el cas­tellà, l’amnis­tia sense eufe­mis­mes i la impos­si­bi­li­tat que es renunciï a qüesti­ons ideològiques que for­men part intrínseca dels drets que ens cor­res­po­nen com a nació, caldrà veure com queda la qüestió del reco­nei­xe­ment naci­o­nal. Aquest punt de moment és el que està més obert, però els ante­ri­ors també tenen molts forats que cal repas­sar. La qüestió del català cal repas­sar-la de dalt a baix per evi­tar la ver­go­nya que legal­ment els usos del català al seu ter­ri­tori puguin seguir sent motiu de per­se­cució. Al marge d’imple­men­tar més mesu­res urgents per a la seva plena nor­ma­lit­zació, cal­dria modi­fi­car el marc legal que impe­deix la inter­re­lació cul­tu­ral entre els ter­ri­to­ris que com­par­tim una mateixa llen­gua, com ara la reci­pro­ci­tat tele­vi­siva. L’altra qüestió fona­men­tal que encara no ha apa­re­gut amb la força que per­to­ca­ria és la infra­es­truc­tu­ral i econòmica. For­mava part essen­cial de la con­ferència de Puig­de­mont, en què reco­llia una breu història de greu­ges i incom­pli­ments sis­temàtics, i era reco­llida com una de les cau­ses prin­ci­pals de la revolta cata­lana. La qüestió econòmica és un dels motors de tot ple­gat. És la mateixa causa que fa que el PSOE es doble­gui abans d’arris­car-se a des­a­parèixer com a par­tit si hi ha repe­tició elec­to­ral.