Bombardeig de les cases d’apostes

Potser visc en la inòpia però no n’he estat conscient fins ara. Mira que ho he tingut davant dels morros desenes de cops, però, si els dic la veritat, no hi havia reparat. Ha estat en llegir un missatge que m’acabava d’arribar a una aplicació de missatgeria instantània gratuïta que tinc instal·lada al mòbil però que uso molt de tant en tant. Després de llegir el missatge, com els deia, m’ha donat per lliscar el dit pantalla amunt, encuriosida per la gran quantitat de missatges que tenia descuidats. Ha estat aleshores quan he vist que tenia el mòbil inundat de grups de cases d’apostes, amb tots els missatges pendents de ser llegits. Dedueixo, si són allà, que en algun moment hem fet el pas que indica que volem ser-hi. No soc conscient d’haver-me integrat de forma voluntària a cap d’aquests grups, així que ràpidament em venen al cap aquelles estones que necessito concentració i que aquesta passa només perquè el meu fill desaparegui. Així doncs, i que em perdonin els que censuren aquesta pràctica, compro el seu silenci cedint-li el dispositiu. Interpreto, tornant a les cases d’apostes, que els mateixos jocs, o els vídeos de youtubers/influencers/lamarequeelsvaparir el deuen portar a integrar-se en aquests grups sense ni tan sols ser-ne conscient –això ho dedueixo perquè després no ha fet cap mena de seguiment i perquè no he tingut ni un sol ensurt al compte bancari–. El meu fill és petit però ara començo a entendre el bombardeig de cases d’apostes que pateixen els adolescents, sovint amb la complicitat d’aquells que admiren i que no són model de res. La curiositat m’ha dut a remenar aquests grups. El missatge més repetit: “Teniu una aposta gratuïta.” La resta, la poden imaginar o trobar, segur, al seu propi mòbil.