Opinió

mirades

Jordi Grau

El dimoni gros fa noranta anys

Jaume Teixidor, el gran locutor de les comarques gironines, compleix avui 90 anys, com Ràdio Girona

Aquest vespre, a les nou, farà noranta anys que Jaume Teixidor i Cuyàs va néixer, a Girona, coincidint amb els primers dies de proves de Ràdio Girona i, segons la seva interessada versió, gairebé coincidint amb els espeternecs dels focs que anunciaven el final de les Fires. Tot estava predestinat, doncs, perquè la vida d’en Jaume estigués relacionada amb la ràdio i amb la ciutat de Girona, on ha viscut sempre. Conserva encara aquella veu que el va fer famós i reconegut arreu de les comarques, ja que va ser el locutor de moda i el presentador de gairebé tots els concursos de miss que es feien aquells anys. I va ser durant dècades el dimoni gros dels Pastorets, primer als de La Salle i després als del Teatre Municipal dirigits pel malaguanyat Joan Ribas. Aquella veu profunda, aquelles pauses dramàtiques, van fer morir de por i de riure a generacions de gironins quan trepitjava les taules de l’escenari intentant fer-se seus Josep Maria Casas i Salvador Donato, els pastorets.

Va ser el teatre el que el va portar a la ràdio. Primer al quadre escènic de La Salle i després al GEiEG. Cada quinze dies una obra de teatre en directe per ràdio. I va ser fent El port de les boires quan el va descobrir Emilio Banda i el va contractar per a Ràdio Girona, l’emissora degana gironina. Era el 1952 i tenia 19 anys. Va ser popular a uns nivells que no es poden imaginar. Llavors la ràdio era tota en directe i en Jaume, que sempre ha reconegut el mestratge de Francina Boris, se la va fer seva. Discos dedicats, entreteniment, Salto a la fama i hores a l’emissora del carrer de la Força, que a vegades deixava per anar a fer un entrepà de truita a la Granja Mora. En Jaime Teixidor su seguro servidor ha passat a la història per ser un locutor d’entreteniment. Primer a Ràdio Girona. Després, com a funcionari de Sindicats, el van fer director de Ràdio Blanes, i després va estar uns anys a La Voz de Gerona, on se’l recorda pels programes amb Mary Gisbert.

Feia entreteniment, però també va ser periodista a El Correo Catalán i El Noticiero Universal, i corresponsal del Ya. És de dretes, molt de dretes, i sempre ha reconegut que la mort del seu pare, assassinat quan ell tenia dos anys i mig, el va marcar. Però va ser un periodista que, quan no es podia fer política, tocava els nassos al poder. “Em van arribar a acusar de rojo, a mi, imagina’t!” De fet, el seu enfrontament amb el governador civil va provocar que fos destituït com a corresponsal de Radio Nacional. Sempre ha dit el que ha pensat i la seva fama de frívol ha amagat altres coses. Va tornar a Ràdio Girona, on va fer molts més programes d’entreteniment. A casa seva dos arxivadors guarden cartes d’amor que li enviaven, algunes dirigides a l’“Avinguda Jaime Teixidor”. Li agrada el menjar, el Rioja de criança i el xampany, com el que es prenia amb el seu gran amic, el senyor Manuel Bonmatí. Amb 58 anys, com que no anava als assajos, el van despatxar de dimoni gros per carta certificada, explica amb conya. Encara aquest dia de Sant Narcís mossèn Baburés li barrava el pas com a dimoni gros a la basílica de Sant Feliu, abans que ell es tragués la gorra i li besés la mà, a l’antiga. Per molts anys i que siguin bons, veu de la ràdio, dimoni gros!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.