Ovnis

Ara hem tingut ovnis una mica més a prop. Un avió espanyol ha estat seguit per un objecte volant no identificat, i en comprovar que no podia desfer-se’n el pilot decidí d’aterrar a Manises, País Valencià. La informació del fet –com tota la que es relaciona amb ovnis– és oficialment “matèria reservada”. Per això tampoc no sabem res d’un fenomen semblant que es produí fa mesos en el trajecte d’un avió que anava de Barcelona a Ciutat de Mallorca. Els objectes volants no identificats tenen una mena de fills que són els expedients oficials no identificables.

No hi ha cap dubte que els ovnis existeixen, si em permeteu ara de donar al mot existència un sentit molt elemental: els ovnis formen part del nostre món, la gent en parla, els tècnics els estudien. Com existeixen els miracles de Lorda o Lourdes, la interpretació que es pugui donar a un objecte que no se sap “què és” o a una guarició que no se sap “com s’ha produït” és una altra qüestió. La humanitat sempre s’ha barallat, i a vegades s’ha matat per les interpretacions dels fets, des de les suposades bruixes als suposats adulteris. Jo no tinc cap base científica per a afirmar o negar que els objectes volants no identificats siguin realment naus tripulades procedents del que en diem Univers, i des d’ara he de dir que no em veuré amb cor de polemitzar amb els convençuts d’alguna d’aquestes dues hipòtesis.

La meva actitud coincideix en certa manera amb la d’aquell castellà del poble, que, preguntat sobre els fantasmes, va dir: “yo no creo en fantasmas, pero haberlos, haylos”. Jo crec que hi ha vida en d’altres punts de l’espai còsmic; em sembla lògic. És una creença, no és una certesa, és clar. I crec que, si hi ha vida, es presentarà en diversos punts en graus diferents d’evolució, i que continua essent lògic que algunes d’aquestes civilitzacions siguin tècnicament més avançades que la nostra.

El que no em sembla lògic, en relació amb l’origen extraterrestre dels ovnis, són dos fets:

Primer: que duri tant una aproximació sense que es produeixi una comunicació tècnica i científica. Ja fa molts anys –i segles, diuen alguns– que els extraterrestres ens observen; però els nostres observatoris i les nostres estacions espacials no han rebut mai una comunicació que demostri la presència d’una intel·ligència, un breu missatge en llenguatge científic fàcilment interpretable, com els que constantment envien a l’espai els observatoris de la Terra. Venir de tan lluny, i tantes vegades, per a no dir res és incoherent. Jugar a fet a amagar no té cap sentit, i si són més savis i més poderosos que nosaltres encara menys.

Tinc una segona raó per a dubtar dels ovnis tripulats: vivim en un racó perdut de l’espai immens, on segurament hi ha d’altres planetes habitats. I han de venir precisament a la nostra minúscula Terra. Tinc la impressió que no hem perdut la supèrbia. Abans juràvem que la Terra era el centre, i el sol girava al nostre voltant. Jo dubto dels ovnis, doncs, per humilitat.

Però “haberlos haylos”. En alguna banda. Probablement lluny del nostre pretensiós protagonisme còsmic.