El voraviu
A crèdit i sense aval
Sánchez signa acords i entrega talons que ja es veurà si és que tenen fons
Una cosa és clara a hores d’ara. Si hi ha acord per a la investidura i s’investeix el dia 8 o 9 com diuen, algú podrà explicar algun dia per què hi ha sigut. O no. Però s’expliqui o resulti inexplicable, haurà estat un acord a crèdit i sense garanties. Sánchez no haurà pagat per avançat com s’havia dit que es pretenia. Ja no hi és a temps. Ni tampoc ha pagat al comptat, com semblava que es podia acceptar. Tampoc s’hi és a temps, ja. Ni ha presentat cap aval que doni garanties serioses del cobrament. Tampoc s’hi és a temps, ja. Si hi ha acord per a la investidura algú podrà explicar algun dia per què hi ha sigut, però és molt evident que s’investeix a crèdit, i que s’havia dit, escrit i proclamat que el crèdit estava esgotat. Sánchez és d’aquells que no paguen mai els deutes vells (posem-hi la publicació de les balances fiscals) i que deixa fer vells els deutes nous (posem-hi el català oficial a Europa). Una autèntica garsa, que diria l’àvia Neus. L’independentisme li haurà donat nou anys de govern (moció de censura i dues investidures) mentre ell el maltractava i el perseguia, i ara provarà de relatar-nos que ell és el nou messies de l’Espanya perifèrica i progressista per aturar l’Espanya de la dreta extrema i l’extrema dreta, victoriosa en el que havia estat el graner de vots del PSOE: Madrid, Andalusia i Extremadura. Sumar, Bildu i ERC han tornat a acceptar talons que sovint venen sense fons i lletres que són pilotes. Com en els vells temps!
