Opinió

A la tres

Ai, les expectatives…

“Els acords amb el PSOE no són, en si mateixos, ni bons ni dolents, i s’han de valorar a partir d’un únic barem: el que Junts i ERC van dir que n’esperaven obtenir

Quan passa un cop, o dos, es pot atri­buir a la fata­li­tat o a qual­se­vol altra excusa, però quan la situ­ació es repe­teix de manera tos­suda, se’n diu “per­se­ve­rar en l’error”. És el que passa a l’inde­pen­den­tisme ins­ti­tu­ci­o­nal des del 2017, que viu entes­tat a enso­pe­gar rei­te­ra­da­ment amb un mateix pro­blema: no poder, o no saber, cor­res­pon­dre a les expec­ta­ti­ves que ell mateix genera. I això cou. Algú dirà, i molt encer­ta­da­ment, que tot ple­gat té molt a veure amb la natu­ra­lesa mateixa del movi­ment, que per defi­nició, i a diferència d’altres, no busca, només, una hege­mo­nia elec­to­ral o tres o qua­tre can­vis con­jun­tu­rals en l’estruc­tura de l’Estat, sinó cap­gi­rar tot un statu quo. És allò que es resu­meix en aque­lla estrofa d’Ovidi tan recur­rent de “ja no ens ali­men­ten molles, ja volem el pa sen­cer”. Cert. Però que acon­se­guir crear un nou estat enmig de l’actual equi­li­bri de poder mun­dial sigui ter­ri­ble­ment intri­cat no exi­meix jus­ta­ment de la res­pon­sa­bi­li­tat d’assu­mir públi­ca­ment aquesta com­ple­xi­tat en lloc de fri­vo­lit­zar-la amb aquell dis­curs tan nos­trat d’“ho tenim a tocar”. Perquè ven­dre l’albi­ra­ment d’una república que no serà genera això, un desig o expec­ta­tiva, i el següent pas natu­ral és que aquest sen­ti­ment es con­ver­teixi en desànim pri­mer, enuig després i des­mo­bi­lit­zació al final. Però, no escar­men­tats amb el 2017, hi ha qui encara mul­ti­plica l’aposta arran de les nego­ci­a­ci­ons amb la inves­ti­dura. En si mateix, nego­ciar amb el PSOE no té, o no hau­ria de tenir, res de bo ni de dolent. La clau és què n’espe­res obte­nir i, sobre­tot, ser molt clar i nítid amb els teus res­pecte a això. Mirin, si no, Bildu. Des del pri­mer minut ha entès que, d’una inves­ti­dura, no en podrà sor­tir mai cap “acord històric”, i el que ha fet és posar preu al seu suport i cobrar-lo ràpid per man­te­nir més o menys arren­gle­ra­des les seves files. Peix al cove, en diran alguns. Sí, sí, però allà hi són ells, a un pas de gua­nyar unes elec­ci­ons, men­tre que aquí un tal Sal­va­dor Illa ja fa temps que es va escal­fant a la banda pels demèrits dels altres.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia