Que es treguin els ulls ells

L’àvia Neus tenia molt ben clissades les persones que no es podien deixar soles. “Es traurien els ulls”, deia. És el cas dels espanyols de dretes i els espanyols d’esquerres. Si els deixes sols es treuen els ulls, i és el que nosaltres hem de fer amb els espanyols. Deixar-los sols un temps. No investir. Que es treguin els ulls entre ells i que vagin treballant la llista de greuges que saben que tenim pendent per si volen i necessiten que després d’unes altres eleccions (i si així ho permet l’aritmètica) els investim. No ens esquincem res. No proposo “bloqueig”, ni “com pitjor millor”, ni “hiperventilació”. Es diu “quant, tu?”, que diria en Mohamed Jordi. I regateja el que vulguis, però el que quedem m’ho dones ara o no hi ha tracte. Em repeteixo, lector, sí. És el mateix que deia ahir explicat un pèl diferent. Però hi insisteixo perquè tinc tota la sensació, com també deia l’àvia Neus, que dos jugaven i el tres va perdre. Si investim, nosaltres som el tres. Hem de deixar de fer el préssec i per deixar-lo de fer no podem investir. Ja ha caigut el BNG. S’afegeix a Sumar, Bildu i ERC. Només queden el PNB i Junts. Ara ens venen la moto que la fiscalia recorrerà contra la imputació per terrorisme de Rovira i Puigdemont! Per l’amor de Déu! D’això se’n diu que ara la fiscalia també afina per a la investidura, no? Com era la pregunta màgica? La fiscalia, de qui depèn? Ara diu que sí, que els jutges fan política? Que tirin! Que tirin! Que es treguin els ulls ells! Votem!