mirades
Jordi Grau
A la recerca del manuscrit Voynich
Salvador Casas i Josep Torrent publiquen una novel·la sobre l’enigmàtic manuscrit, que arrenca a Girona
Demà, divendres, al Casino de Girona està prevista la presentació, a partir de les 7 de la tarda, de l’obra guanyadora del VI Premi Empordà de novel·la. Dos vells coneguts del món de la novel·la negra, entre altres coses, s’han aliat i han escrit a quatre mans una història original i complexa en què com a rerefons ens presenten un dels grans enigmes de la humanitat, el que alguns criptògrafs i especialistes en desxiframent han batejat com el sant grial de la criptografia històrica: el manuscrit Voynich.
Els dos autors són l’empordanès reconvertit en garrotxí Josep Torrent i el selvatà Salvador Casas. Torrent, policia, des de la Generalitat va vetllar per la seguretat pública de Catalunya. Va començar a publicar literatura infantil i juvenil amb gran èxit de vendes: El príncep de Vilamaniscle i L’estranya desaparició de la Laura. Ha guanyat diversos premis, des del Montserrat Roig al Ferran Canyameres, el Ramon Muntaner i el Memorial Agustí Vehí. També ha escrit llibres històrics i microcontes. El seu anterior llibre, Eines de matar, és un compendi entre els microcontes i la novel·la negra, en la qual ha excel·lit amb el seu personatge el mosso Damià Surrell i novel·les com La Mirora mata els dimarts, Detalls culinaris, La sang és més dolça que la mel o 996. Es troba a faltar que continuï la sèrie. Salvador Casas també ha publicat novel·la negra amb èxit i ha rebut diversos premis. Samba per a un difunt, Un cadàver inquiet, Matrioshka o Turment i glòria d’un castrato, són llibres que l’avalen.
Els ha unit el manuscrit Voynich, un misteriós llibre anònim i il·lustrat de contingut inèdit escrit al segle XV, com ha demostrat la prova del carboni 14. La seva peculiaritat és que està escrit en un alfabet absolutament desconegut i ha estat impossible desxifrar-ne res de res, tot i que ho han provat criptògrafs de gran prestigi, entre els quals hi ha els que van desxifrar els codis nazis a la Segona Guerra Mundial. Les il·lustracions tampoc responen a plantes conegudes. Porta aquest nom perquè el va adquirir un especialista en llibres antics, Wilfrid M. Voynich. El llibre es guarda en una cambra cuirassada de la Biblioteca Beinecke de la Universitat de Yale.
Els autors diuen que s’ho han passat molt bé escrivint a quatre mans. Hi han dedicat anys. L’acció comença a Girona, quan una misteriosa doctora, de mare catalana i pare dels Estats Units, nascuda a les Filipines i nacionalitzada a Nova Zelanda, es reconeix autora del robatori del còdex medieval conegut com a manuscrit Voynich. L’aventura, plena d’acció i d’enigmes, els porta a la Catalunya Nord, els Estats Units, la Vall d’Aosta i Sicília, i té un final inesperat.
Salvador Casas i Josep Torrent han hagut de documentar-se molt, i es nota. El resultat és una novel·la llarga, de quatre-centes pàgines, que els ha editat Brau i que es llegeix molt bé. Hi surten la protagonista, un advocat gironí i els Mossos, però també societats secretes i amb molts recursos i l’FBI. El cert és que no es resol l’enigma del manuscrit Voynich, però n’hi ha molts altres: com i per què Mylene Pemberton Torres reconeix haver robat el manuscrit, quins són els seus motius i, sobretot, on para ara aquest llibre. Val la pena!