Herbes de creixement espontani

Va ser el regidor del PP a Girona Jaume Veray qui m’ho va recriminar en to de conya. En una conversa, li estava parlant de les males herbes que creixen a les voreres o als escocells en molts carrers de la ciutat de Girona i em va cridar l’alto: “Ep, no es pot dir males herbes, s’ha de dir herbes de creixement espontani.” Llavors em va explicar que va ser el regidor Sergi Cots de Guanyem qui li ho va explicar, amb l’afegit que dir males herbes està antiquat, segons li va dir. Sí, segur que deu ser això, perquè el que està antiquat soc jo, però, fill d’hortolans com soc, de les males herbes a casa se’n deien males herbes i no els trobàvem pas cap mena de gràcia. Ni tan sols quan alguna de les moltes verdolagues que havia arrencat als horts de Santa Eugènia d’entre el planter i les hortalisses acabava al plat ben amanida amb sal i oli. Després vaig descobrir que sí, que les verdolagues són comestibles. El que no sé és si, ja que són natives d’Àfrica, l’Àsia occidental, la Mediterrània oriental o el Caucas, es poden considerar espècies invasores com les carpes sobre les quals escrivia ahir. I no, no són les de conreu, que es veu que també n’hi ha. N’havia arribat a menjar, de verdolagues, però francament m’estimava més un bon enciam o escarola agafats de l’hort en funció de la temporada.

Llavors vaig recordar que va ser el regidor Martí Terés el que ja m’havia explicat per què es deixaven créixer, i d’això fa més d’un any, les herbes als escocells i voreres. I ho vaig entendre, perquè, tal com ho explica tot, amb pedagogia, tenia tot el sentit del món. A imatge de ciutats com París i Amsterdam, es tracta de deixar créixer les herbes per fer pedagogia de les plantes urbanes. Em va resultar molt interessant, però ja li vaig dir que no m’agradaven algunes coses i que segurament jo no tenia raó, però que així li ho deia. A mi les herbes que sorgeixen espontànies entre les pedres (a vegades, figueres al pont de Pedra) em sembla que malmeten la pedra i la imatge i que cal netejar-les. Ep, accepto que els que hi entenen defensin el contrari, però l’opinió no me la canviaran pas. He vist herbes als escocells (la primera vegada vaig haver d’anar al diccionari per trobar el significat d’escocell) molt llargues i que donaven un aspecte de descurança al carrer. Potser sí que fan pedagogia i potser sí que nord enllà s’entén que ha de ser així, però a mi no m’agraden. I és que, fins i tot si defenses que les herbes de creixement espontani facin la seva via, arriba un moment en què s’han de tallar, com es va fer fa poc en alguns carrers de Girona.

Es va parlar molt de brutícia durant la segona part del darrer mandat de Madrenas. Ara, amb excepcions, se’n parla molt menys. Això són els ciutadans que han de jutjar-ho, però determinats comportaments a les xarxes ajuden en una direcció o altra. A mi m’agrada la ciutat endreçada, amb arbres ben macos allà on s’ha decidit que n’hi hagi, amb jardins ben cuidats, amb fonts de les quals brolli aigua. Sé que tot va en contra. La sequera, per començar. Però també seria el moment, ara que hi ha sequera, de netejar la séquia Monar o l’Onyar, perquè algun dia hi baixarà molta aigua.