El músic Agapit Torrent

A les 11 del matí de dissabte vinent i a la biblioteca Fages de Climent de Figueres, se celebrarà un homenatge a l’intèrpret figuerenc Agapit Torrent, motivat pel centenari del seu naixement. La biblioteca mateix, la família, alguns amics i deixebles, una exposició de discos i fotos... contribuiran a evocar qui fou el millor saxofonista del segle XX. El nostre home, que va néixer el 1923 i morir el 1991 a Figueres, va viure ell i el país sencer la desgraciada circumstància –la Guerra Civil– que va decantar el que seria el seu futur artístic i professional. Molt apte per a la música, de petit destacava com a violinista –als dotze anys va entrar a l’orquestra simfònica que dirigia Enric Sans, el seu professor–, la qual cosa li procurà una beca que l’havia de dur a París, on probablement n’hauria esdevingut un virtuós que s’hauria encaminat cap a la música clàssica i qui sap si esdevenir un concertista de renom. Però els daus del 1936 ja estaven tirats i, perduda la beca, Torrent de seguida va aplicar les seves virtuts musicals cap a professionalitzar-se –calia un sou, calia viure...– en les orquestres figuerenques. Diria que aquesta inflexió vital del músic, sovint ombrejada per l’èxit amb què va destacar en la música lleugera, va ser clau en la vida de qui, a partir d’aquest moment, va arribar a tocar mitja dotzena d’instruments, sobretot l’esmentat violí que ja dominava i el saxofon, ara la novetat. A Barcelona formarà amb les primeres orquestres del país, que actuaran als locals més sofisticats de la capital i emprendran gires per l’estranger: Espanya, Amèrica del Sud, Orient Mitjà... Recordarem, només, que a Egipte va actuar sovint davant del rei Faruk I. Una mica cansat de córrer món, el prestigi que tenia va permetre-li crear, comptant amb primers intèrprets, com ara el pianista Francesc Burrull o el saxo Ricard Roda, les formacions pròpies Latin Combo, Latin Quartet... de gran èxit: discos, festivals, ràdio, televisió... Darrer moviment: retorn a casa, formació de Liders amb el seu fill Jordi, i el darrer tram musical: membre de La Principal de la Bisbal. Ara és quan compon sardanes i, en aquests últims meandres de la vida, pinta quadres, paisatges. S’acaba el paper: per saber-ne més, dissabte.