Francesc Cabana
Quadern d’economia
L’actitud dels empresaris
Vull referir-me a l’actitud dels empresaris en relació amb
el procés i, en definitiva, amb qualsevol dels grans canvis que es preparen a Catalunya. Es podria dir, sense faltar gaire a la veritat, que com més gran és l’empresa i el seu capital, més allunyats estan els gestors de qualsevol canvi polític. Igualment, és la petita i mitjana empresa, però sobretot la primera, la que està oberta a canvis de l’estructura política i econòmica.
En general els empresaris són poc favorables als canvis que modifiquin la seva vida professional. És lògic que sigui així, però no és una posició que calgui mantenir tant sí com no, ja que la nostra societat ha de canviar, i molt, en els propers anys. No crec que sigui per demà o demà passat, però la societat catalana, espanyola, europea i mundial demana canvis. Els grans empresaris són aquells que s’avancen i preveuen els canvis que es produiran i que poden afectar el seu compte de resultats.
La CEOE, la confederació de grans empreses espanyola, es manifesta totalment contrària a l’amnistia demanada per una majoria del Parlament català i a qualsevol canvi que no sigui el de rebaixar impostos. Foment del Treball, que és la primera patronal catalana, dubtava entre definir-se o no definir-se, ja que dins del seu accionariat hi deu haver de tot: empresaris a favor i en contra. Finalment, la Pimec –la patronal de la petita i mitjana empresa– té segurament una majoria o un percentatge elevat d’empresaris disposats a canvis en aquest sentit.
L’actitud de la CEOE no és d’estranyar. De fet, Foment del Treball només ha optat per la posició passiva després d’anar a Madrid. Allà l’anticatalanisme és molt viu. He pensat un cop més en aquest fet quan he vist propaganda de la companyia d’assegurances Catalana Occidente en la qual diu que, a partir d’ara, es diran només Occidente per demostrar que són una companyia de caràcter internacional. L’empresa Catalana d’Assegurances, quan va absorbir l’empresa Occidente, va optar per sumar les dues qualificacions. A hores d’ara només en queda una, ja que la primera podria molestar els clients de l’empresa.
Els empresaris de Foment del Treball haurien de fer un esforç per connectar amb els economistes i altres empresaris que són propers al que estic dient. Han de donar més importància a un servei d’estudis que hauria de ser un referent per a totes les empreses que hi estan associades, petites, mitjanes o grans, si és que a Catalunya encara en queda alguna que no estigui controlada per capital estranger o espanyol.
Tots nosaltres estem abocats a un canvi en les nostres previsions i en la nostra economia. És força evident que els empresaris i les empreses que hi haurà d’aquí a 25 anys poca semblança tindran amb els actuals. I és d’esperar que sigui així i jo en tot cas ho desitjo. El capital i el treball han de renovar i canviar les seves posicions si no volen que siguin altres que les canviïn. No tinc res de revolucionari, però sóc favorable als canvis en tot allò que procedeix del segle XIX i XX.
Soc favorable al procés, un procés que espero que faci canvis no només polítics, sinó econòmics i socials a Catalunya. I soc favorable als canvis en les empreses que beneficiïn tant el capital com el treball, i que els apropin una mica més del que hi són ara.