Música, emocions i estimulació cognitiva

La música és el soroll més o menys perfeccionat fet amb uns determinats instruments, després hi podem afegir la lletra o no. Diuen que va arribar abans que el llenguatge com a mitjà de comunicació. De fet és la millor eina de transmissió de les més variades emocions.

Sovint som capaços d’oblidar on hem deixat el mòbil, el moneder o les claus del cotxe el dia anterior, però en canvi recordem música i lletres de fa mesos, anys, inclús dècades.

La professora Kelly Jakubonwski explica molt bé aquest fenomen: “Cantar la lletra d’una cançó coneguda forma part de la memòria procedimental, es fa de manera automàtica com anar amb bicicleta, una acció que fem sense pensar.”

Efectivament, sovint en la formació, s’han musicalitzat les paraules com a forma d’ensenyament eficaç. És evident que repetir i escoltar cançons amb paraules que rimen faciliten la memorització.

Sovint vivim la música en festes i moments especials, plens d’emocions, coneixem noves persones, els amics, celebracions..., és la part emocional que ens fa recordar aquella història viscuda a través del fil musical. En canvi, en el fet d’arribar a casa, penjar la roba, deixar les claus i el moneder, no hi posem excessiu interès i forma part de la rutina diària sense cap emoció, d’aquí venen les distraccions.

Molts trastorns de la conducta i les addicions tenen a veure amb l’entorn i les emocions. La rutina, poca motivació i nul·les perspectives de futur, conductes regressives, viure sense il·lusió, sense emocions..., són una sèrie d’elements que alimenten els fenòmens depressius i el consum de substàncies per tapar la part dolorosa i poc afectiva de la vida individual.

Alguns hospitals han compensat l’afectivitat amb l’acompanyament d’animals. Per altres malats d’esclerosi múltiple i Alzheimer, la musicoteràpia ha estat un complement per recordar informació i evitar el deteriorament cognitiu.

Hauria de ser, doncs, fàcil d’assimilar que la cultura i la música són dos pilars fonamentals per a la bona salut mental. Algunes institucions públiques, conscients de la importància, fa anys que fan apostes interessants.

La part preocupant és que algunes persones l’associen amb el consum abusiu d’alcohol i altres substàncies. Potser seria bo en els concerts potenciar també estands sense alcohol. Punts verds on només se servís menjars, batuts, sucs, còctels de fruites i altres amb 0,0 alcohol.

Catalunya i especialment l’Empordà als estius es converteixen en una gran àrea de capitalitat universal. Bons festivals, alguns de gratuïts com ara l’Acústica i l’Aphònica, omplen de gent places i carrers. Enrere queden les festes de Sant Anastasi, la dels indians de Begur, les del Tura, Santa Tecla, les de Gràcia i la Mercè, i amb la mateixa tardor donarem pas a Sant Martirià i Sant Narcís: la música ha estat i serà sempre la protagonista.

Boniques nits a Sant Feliu i a Calella... i el vell rastre de Leonard Cohen i Take this waltz, el poema de García Lorca, poeta, escriptor, dramaturg i músic pianista.

Als pobles petits la música ha estat també present, i arran de platja, amb olor de sal, les guitarres d’en Cayena, l’Abras i en Palazuelo han fet que les vesprades siguin màgiques als xiringuitos, nits de rock i de rumba, que sempre recordarem. Amb l’arribada del fred i al primer compàs de la guitarra entonarem Noches de bohemia i recordarem tots els detalls d’aquella nit d’estiu, les emocions ens faran reviure aquells records, i tornarem a sentir la remor del mar ara lluny...

I així recordarem el dringar de la guitarra de l’avi Miquel... a través del seu net Dani, tècnic de so, fent malabars per recollir les ecofonies de la taverna del 1953...

Si volen recordar on han deixat les claus del cotxe o fites importants, segueixin els consells de la professora Jakubonwski i abans cantin a ritme de The Tyets: “No ho puc evitar, ja no sé com fer-ho, m’ha arribat a les mans un coti...”, segur que després ho trobem tot.

La música és un element integrador que ajuda a fer memòria, però també és un mitjà que ens fa més iguals i lliures.