Llegim-lo

Daniel Giralt-Miracle ha escrit les seves memòries, de lectura obligada per a qualsevol persona que es dediqui o vulgui dedicar-se al foment i a la divulgació de les arts, sigui des de la crítica, la docència o la gestió, que en ell s’han entrelligat. Li va agradar, quan el vaig entrevistar, que li digués que el valor més alt que veia en el llibre era que podia ser una guia a venir. “Per no cometre més errors”, hi va afegir. Els que se senten baula de generacions passades i que tenen esperança en les futures, les quals potser ni tan sols han vist néixer, m’inspiren molta més confiança que els que vessen un orgull de tasca feta com si fossin genis isolats. Giralt-Miracle és un mirall en què es reflecteixen Sebastià Gasch com a paradigma del propulsor de l’avantguarda de preguerra, els seus coetanis, tots els que actualment fem feina en el món de l’art i els que ens rellevaran quan deixem d’existir, ell i nosaltres. Les lletres que ha teixit a Guspires de memòria (Edicions 62) irradien els ideals d’algú que s’ha cregut veritablement que la força d’aquest país rau en els creadors, “pàries econòmicament i social”, se’n lamenta Giralt-Miracle. I això és el que ens estimula a revertir, amb bons polítics, bons tècnics a les institucions i bons professionals de la crítica i la comunicació. I aquest futur comença ara, llegint-lo.