Tolerància zero

El sintagma “tolerància zero” va començar a fer fortuna cap al 2004, quan la llavors consellera Montserrat Tura es va fer càrrec del Departament d’Interior i va forjar tota una campanya per reduir la sinistralitat que causaven els conductors ebris. Tura assegurava que no es tractava pas d’un mer eslògan, com algun company socialista havia insinuat davant el sector dels viticultors. La taxa d’alcoholèmia 0,0 va arribar finalment el 2022 per als conductors novells, mentre la màxima permesa per als conductors no professionals continua establerta en els 0,5 grams. Tanmateix, la petició de “tolerància zero” va continuar fent fortuna i des de llavors s’ha anat emprant per fer proclames diverses contra l’assetjament i l’abús sexual, la corrupció, els delictes, la violència de gènere..., fins i tot contra la intolerància. Jo, en canvi, la trobo a faltar i sempre em ve al cap quan parlem també d’altres morts, de les 27.000 registrades a la Mediterrània des del 2014, de les morts a Ucraïna, Gaza i Israel, de les 1.035 víctimes mortals entre els immigrants que van intentar arribar a Europa el 2022, de les constants violacions dels drets més bàsics, del silenci davant aquestes morts com a conseqüència d’una mentalitat de seguretat i control que s’està imposant a tot Europa. Tolerància zero.