Dos savis, els humans i el planeta

Reunir l’arqueòleg i antropòleg Eudald Carbonell, codirector dels jaciments d’Atapuerca, i el genetista i especialista en neuroeducació David Bueno en una taula rodona que es tituli Transformar-se per sobreviure és sinònim d’èxit de públic, perquè els dos professors mai deceben, parlen clar i fan pensar. Ho va organitzar la junta de Girona del Col·legi Oficial de la Psicologia, que presideix Àngel Guirado, amb el suport del Col·legi de Periodistes. L’Auditori Viader de la Casa de Cultura estava ple de gom a gom. L’Àngel Guirado va introduir la jornada, però la feinada la va tenir la periodista Cristina Masanés per dirigir tan bé una conversa en què els dos protagonistes podien haver estat conferenciants. Van captivar perquè van parlar de manera senzilla de qüestions molt complexes.

David Bueno ja ens va posar en situació només de començar: “Molts de nosaltres, jo mateix, en altres èpoques ja no podríem ser aquí.” Ho deia per l’edat, que va pujant i que va fer que Eudald Carbonell, amb els seus setanta anys, es considerés ja fossilitzat. Van parlar de tantes coses, que és complicat resumir-les, tot i que dimecres Gemma Busquets ho va aconseguir en aquest diari. Durant una hora i mitja llarga van parlar de l’estrès i l’angoixa, que qui els sap gestionar viu més, va assegurar Bueno; del perquè som tribals tot i ser vuit mil milions d’humans. L’Eudald, contundent i amb voluntat de no ser apocalíptic, va deixar titulars que ho són: “L’espècie està col·lapsant”; “La globalització ha estat un desastre, hem d’augmentar la diversitat”; “Al sistema planetari se li’n fot el que fem els humans, com si ens autodestruïm”...

David Bueno va assegurar que el nostre cervell s’adapta a qualsevol situació, fins i tot a l’esclavatge, encara ara amb el tràfic de persones. Es tracta de sobreviure. El doctor Carbonell va assegurar que els humans som una singularitat en l’espai i en el temps. Ara passen coses en temps reduït. Els humans van trigar 400.000 anys a socialitzar el foc i ara en 40 anys ho hem fet amb els mòbils. Es va parlar també dels mòbils i, responent a preguntes del públic, del feminisme. Una altra gran frase del de Ripoll: “El feminisme i també l’independentisme s’estan fragmentant perquè han tingut èxit.” Ho portem a l’ADN, penso, encara que segurament digui una bestiesa. Referent a la humanitat, Carbonell va ser didàctic: els vuit mil milions cabrien tots a la península Ibèrica, per tant no hi ha massa gent, en faltaria més perquè amb el ritme de natalitat i sense saba nova Catalunya desapareixeria en sis generacions. I la Xina, amb el fill únic, es veuria reduïda a 300 milions. Multitud d’idees que costen d’assumir i fan pensar. Els mamífers som curiosos. I considerem l’adolescència com una malaltia. Les mones adolescents també desafien les adultes i prenen riscos innecessaris, però els dura quinze dies. Als humans, anys, però tant Bueno com Carbonell ho van considerar positiu. I Carbonell ens va deixar la gran pregunta. “És el primer cop que la humanitat s’ha de plantejar cap a on vol anar”, i ell aposta pel col·lapse. Això sí, als psicòlegs els va advertir que no havien de patir: “Tindran molta més clientela.”