El Cafè Sport d’Olot, centenari
A la façana encara s’hi llegeix el nom, com si aquell cafè es resistís a desaparèixer del tot
Entre els establiments tancats en els darrers temps a Olot, hi figura l’emblemàtic Cafè Sport, que a finals del mes passat hauria complert cent anys. L’efemèride hauria passat ben desapercebuda si no fos per un article en un número recent d’El Cartipàs (el butlletí editat per l’Ajuntament i l’Arxiu Comarcal) en què es repassen els orígens i l’evolució del cafè i que deu haver despertat la memòria –i la nostàlgia– d’unes quantes generacions d’olotins. Com tanta i tanta gent, a l’Sport hi vaig passar moltes hores –hi havia viscut davant per davant– perquè s’havia convertit en un espai de trobada, acollidor, gràcies sobretot al talent rere el mostrador, l’amabilitat i la paciència d’en Joan i la Dora, el matrimoni que va portar l’establiment des de principis de la dècada dels setanta fins al 1999. En aquests baixos del principi del Firal, hi cohabitaven colles d’amics adolescents i joves, grups de senyores grans que hi berenaven, avis fent el cafè, jugadors de cartes o de futbolí, aficionats als escacs que tenien la seu al mateix edifici... En Rayo, un pastor alemany bon jan, circulava entre les taules i es deixava fer manyagues. Era un membre més de la comunitat. El dilluns al matí costava trobar-hi lloc perquè el dia de mercat l’Sport esdevenia una mena de local social dels pagesos i ramaders de la comarca, que hi tancaven tractes amb encaixades de mans; els vespres del cap de setmana, hi anaven a parar els actors i músics que actuaven al veí Teatre Principal, sovint obligats a signar autògrafs mentre es menjaven un entrepà (encara no s’havien inventat les selfies), i a l’estiu, les taules de l’exterior eren l’ànima del passeig. Quan en Joan i la Dora s’ho van deixar, els que van agafar el relleu no se’n van sortir i l’Sport va acabar tancant ara fa tot just cinc anys. A la façana encara s’hi llegeix el nom, com si aquell cafè es resistís a desaparèixer del tot. Un cartell informa que l’edifici (planta baixa i tres pisos) està a la venda.
És cert que en qüestió de menjar i beure, el passeig d’en Blay està ben servit: Ca la Mar, la Tintoreria, el Cafè del Firal, Can Xena i Can Pelaio cobreixen la demanda, i, no obstant això, s’hi troba a faltar l’Sport i la seva gent.
