Afers interns

Què deu tenir el Ministeri de l’Interior que arreplega el millor de cada casa per dirigir els afers interns de l’Estat espanyol. No cal entretenir-se gaire en José Barrionuevo, el primer ministre de l’Interior de Felipe González (1982-88), responsable de fer servir els cossos policials i els fons reservats (diner públic) per atemptar contra la vida, la llibertat i els drets fonamentals d’altres persones a través de l’organització dels GAL. Un prenda. Tampoc seria una gran novetat el discurs del primer ministre de l’Interior de José María Aznar (1996-2001), Jaime Mayor Oreja, aquesta setmana davant els alumnes de tercer i quart d’ESO i batxillerat del col·legi concertat Cristo Rey a Madrid. Un cas flagrant d’adoctrinament de menors en horari lectiu, en el qual l’exministre inocula el pànic, assegurant que Espanya està “en caiguda lliure”, i l’odi als culpables de la mort segura del país, o sigui el govern (de Pedro Sánchez) i el seu “pla suïcida que suma l’esquerra, socialistes, comunistes i nacionalistes” i que dirigeix com a “capità general” l’organització terrorista ETA, que es veu que ni va deixar les armes, ni es va dissoldre ja fa uns quants anys. A banda del fake en bucle d’ETA i l’11-M, també relaciona l’esquerra independentista catalana amb l’intent d’assassinat d’Alejo Vidal Quadras i remata deixant anar que l’autogovern de bascos i catalans va ser un excés de generositat d’Espanya. Deu ser el karma del despatx del ministre, perquè més endavant Jorge Fernández Díaz, el ministre de l’Interior de Mariano Rajoy, també ha conspirat contra ciutadans, utilitzat policies i pagat amb fons reservats per mobilitzar una policia patriòtica, que en realitat és una policia política com la de tota dictadura que es faci valer, per violar tota mena de drets, cometre delictes i incriminar falsament persones i adversaris polítics. I tot en nom d’Espanya, de Déu, de l’Opus i en el de Marcelo, l’àngel de la guarda que guia el ministre en el seu dia a dia. I no ens oblidem pas de l’actual ministre de l’Interior de Pedro Sánchez, Grande Marlaska, responsable d’espies, infiltrats i de la persecució de l’activisme independentista quan l’amnistia era inconstitucional. Després s’estranyaran que Catalunya no vegi l’hora de deixar de ser un afer intern.