Sixena, tancat

Aquest 11 de desembre ha fet sis anys del saqueig al Museu de Lleida ordenat per la justícia espanyola. No em puc treure del cap les cares de tristesa i derrota que vaig veure a Lleida aquell dia fred i plujós. Mentre que a Sixena eren d’alegria i celebració totals. Puc entendre la felicitat d’aquests aragonesos que durant anys havien filtrat la matraca d’uns polítics que van plantejar el conflicte per l’art emigrat del monestir com un tema de “vida o mort”. Aquests irresponsables amb el president Javier Lambán al capdavant ja no hi són sis anys després. El rèdit electoral de les seves estratègies fonamentades en la confrontació entre comunitats veïnes ha tingut poc recorregut. Tampoc hi són els penosos lacais de la cort que van utilitzar les xarxes socials i van publicar llibres plens de falsedats per escalfar l’ambient com hooligans. El que no ha canviat sis anys després és el monestir dels Monegres, que continua sense reunir les condicions per conservar adequadament les 44 obres que la Guàrdia Civil es va endur metralleta en mà del Museu de Lleida. Els instigadors de tot plegat van prometre que enguany commemorarien sense estar-se de res el centenari de la declaració del cenobi com a monumento nacional. L’Año Sijena acaba com ha començat: amb el monestir tancat amb pany i forrellat.