Opinió

Santa Tecla

Es tracta de sis recitals a cor obert, des d’ahir i fins diumenge, a càrrec de mitja dotzena de pianistes

Set­mana Gran al san­tu­ari del Sun­set. La cele­bració és visi­ble a pri­mer cop d’ull, quan damunt l’esce­nari s’imposa la mag­ni­ficència d’un Steinway Gran Cua. Un d’aquells espècimens que sobre­sur­ten entre la fauna ins­tru­men­tal, com aquells ele­fants sagrats que llu­ei­xen impo­nents a la riba del Gan­ges. Gen­ti­lesa i com­pli­ci­tat de la casa Fri­go­ler –història viva dels pia­nos rodo­lants a les comar­ques de Girona– que ha vol­gut sumar-se a la ini­ci­a­tiva amb què, un cop més, aquest club s’ha dis­tin­git per mèrits pro­pis com un espai de cul­tura que no renun­cia a l’excel·lència i la sin­gu­la­ri­tat. Perquè així és com cal defi­nir el fes­ti­val que acull entre les seves parets amb l’explícit nom de Pia­no­for­tis­simo. Es tracta de sis reci­tals a cor obert, des d’ahir i fins diu­menge, a càrrec de mitja dot­zena de pia­nis­tes que repre­sen­ten la qua­li­tat i la diver­si­tat del jazz que es prac­tica en l’actu­a­li­tat. El jove mala­gueny José Carra va ser l’encar­re­gat d’obrir el camí dimarts a la nit amb el seu fra­seig acu­rat, dile­tant i poètic. Un cant a l’evo­cació i el lirisme que tindrà avui mateix la seva rèplica amb l’entrada en joc de Krist­jan Ran­dalu, una de les joies de la corona del pres­tigiós segell ECM que tan aviat pot revi­sar l’obra de Mus­sorgsky com gron­xar-se en el swing de Chris­tian McBride. Amb l’empremta de l’estonià encara fresca a l’ivori, demà prendrà el relleu el reu­senc Xavi Tor­res, una de les penúlti­mes reve­la­ci­ons de la pianística nos­trada que actu­al­ment està pro­jec­tant-se al món des de la seva residència a Ams­ter­dam. I de la fragància de les tuli­pes al mis­teri de les mei­gas i la ver­dor dels pazos amb la botànica harmònica del gallec de peus des­calços Abe Rábade, que con­ver­tirà en encan­teri la nit del diven­dres. El dis­sabte queda reser­vat per a l’aroma dels Camps Eli­sis amb un altre dels nos­tres que ja fa uns anys que viu a cop de TGV entre la fer­ra­lla de l’Eif­fel i les mones de Pas­qua d’en Gaudí: el vampíric Albert Bover. I, ja com a clo­enda, la sessió domi­ni­cal posarà al volant d’aquest Rolls-Royce trans­ves­tit en piano el músic que amb més natu­ra­li­tat ha fet par­lar l’ins­tru­ment amb accent fla­menc des del llen­guatge del jazz, el gadità Chano Domínguez. Si hem de fer cas dels que diuen que el món es va fer en sis dies, podem con­sen­suar que al marge del que asse­nyali el san­to­ral aquesta set­mana a Girona s’imposa una onomàstica que hau­ria de que­dar ins­tau­rada i que no és altra que Santa Tecla.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.