Una revista de país, feta a Girona

Si Jordi Dalmau no hagués escrit el juny del 1962 per a Vida Catòlica una moderada i ponderada crítica a la voluntat de l’alcalde de Girona de tallar cent plàtans de la Devesa, potser la història de Presència seria una altra. Però l’alcalde Pere Ordis es va enfurismar i l’alcalde era amic íntim del canonge Calzada, que era el censor oficial de la revista. Poc abans ja hi havia hagut una crisi i la revista va deixar de sortir durant dos mesos, però la intervenció del bisbe Cartañà, en Pepet Vermell, va fer que Narcís-Jordi Aragó, cap de redacció de la revista que llavors dirigia Josep Maria Ginés, tornés a la feina. El canonge, però, va creuar amb llapis vermell de dalt a baix el text dels plàtans i el cap de redacció i tots els que hi escrivien van dir que no tornarien a escriure ni una sola ratlla més. Anys després, ja amb el bisbe Jubany, Pere Madrenys en va ser el director i Aragó, Dalmau i Joan Ribas van tornar-hi a escriure.

Presència neix el 10 d’abril del 1965, escrita en castellà excepte dues planes en català. El propietari i editor i també el primer director és Manuel Bonmatí Romaguera. Corredor de comerç, havia estat un home de la Lliga i alcalde accidental durant la República. Home d’ordre i periodista de cor, sempre va voler editar un diari. No se’n va sortir, però sí per tirar endavant Presència, llavors sense accent. A partir del número 73 consta com a directora Carmen Alcalde, fins llavors cap de redacció amb Maria Rosa Prats. Les multes van arribar així com les acusacions de ser una revista d’inspiració marxista. Manel Bonmatí estava desesperat perquè hi havia cinc multes, que pujaven a 170.000 pessetes. Mentrestant, Vida Catòlica no se’n sortia. El 25 de maig de 1967 Pere Madrenys va convocar uns quants redactors per anar a veure el bisbe Jubany, en teoria per parlar de Vida Catòlica. Era el dia de Corpus i acabada la processó, Madrenys, amb Aragó, Jordi Dalmau, Francesc Ferrer i Joan Ribas eren rebuts pel bisbe, a qui acompanyava el canonge Damià Estela. I va ser quan Francesc Ferrer va dir la bestiesa. Aquesta era que Manuel Bonmatí tenia les multes i no volia pagar-les. I Presència no agradava al bisbe Jubany. I la bestiesa va fer que el bisbe els va preguntar als assistents si es farien càrrec de Presència si es trobaven les 170.000 pessetes. Van sortir del Bisbat, en secret, com si es tractés d’un donatiu a la Creu Roja polaca.

Presència, dirigida per Aragó i amb el parèntesi de la suspensió de dos anys i nou mesos explicada ahir, es va publicar fins al 12 de desembre del 1982. Des del 1979 la dirigia Pere Madrenys, ja secularitzat. Van ser 564 números. Després se’n va publicar 1.736 més, fins al número 2.300 com a suplement d’El Punt i de diversos diaris i va tenir tiratges de més de cent mil exemplars. Es va deixar de publicar el 2018. Aquesta tarda, a la Casa de Cultura de Girona, a les sis, organitzat per Amics de la Unesco de Girona, es fa la taula rodona Memòria del setmanari Presència, amb la participació de Jordi Dalmau, Josep Clara, Joan Vidal i Gayolà i Pius Pujades. Se’n parlarà de tot això, en el cinquantè aniversari de l’anul·lació del Suprem del tancament de Presència. Una revista de país feta des de Girona.