Loteria familiar
El saben aquell que diu que els amics són la família que esculls i en canvi la família que tens és la que t’ha tocat, no? Et toca amb més o menys encert i d’aquí vindran totes les teves malediccions, també les teves benaurances. La família és el tema dels temes. I en aquestes dates de llums i ombres adventuals, encara més. Un dia 14 em vaig estrenar com a mare. Vaig guanyar la loteria amb una morenassa que m’ha ensenyat a declinar totes les formes del verb estimar. I un 14 de desembre de fa 49 anys vaig rebre un altre premi gros: va néixer la meva germana petita, que em va destronar per sempre del regne dels cadells predilectes, i amb ella aprenc a avançar a ritme de respecte, complicitat i bon humor. També un 14 de desembre van néixer l’insigne Guillem Terribas i l’editor Xavier Folch. Ho vaig saber fa un any en la presentació de Kennedyana, l’últim llibre de Vicenç Pagès Jordà, que just avui hauria fet 60 anys. Coincidint amb l’efemèride, aquesta tarda es fa a Girona la primera edició, esperem de moltes, del Memorial Vicenç Pagès Jordà. L’acte està organitzat per l’Aula d’Escriptura de Girona, que va dirigir l’homenatjat escriptor empordanès. Com a alumna d’aquesta escola literària, un semestre vaig tenir la sort que m’assignessin com a professor l’escriptor Víctor García Tur, que no sé quin dia va néixer, però em va descobrir el conte La lotería, de Shirley Jackson, escriptora nord-americana nascuda, sí, un 14 de desembre, del 1916. Aquest conte inquietant, brillant, macabre, terrible i meravellós, explica la tradició en un petit poble de sortejar un premi entre els seus habitants, un premi que el lector no sap, ni s’imagina, fins al final de tot. Shirley Jackson, mestra del suspens que combina escenaris realistes i situacions quotidianes amb històries de terror, fenòmens paranormals i episodis sobrenaturals, va tenir quatre fills d’un home despietat. “La família no es pot gestionar sense humor”, deia. Aquesta setmana Sergi Pàmies evocava en diversos mitjans la també aguda escriptora Fran Lebowitz (molt recomanable a Netflix el documental que li va fer Martin Scorsese), segons la qual “tenim més o menys les mateixes possibilitats de guanyar a la loteria si hi juguem que si no hi juguem”. Per si de cas, avui m’arribaré a una administració a comprar un dècim, acabat en 14.
