Els colors del Nadal

S’apro­pen dates espe­ci­als, les fes­tes nada­len­ques. Unes dates en què els car­rers s’omplen de gent i gar­lan­des de llums de tots colors. Zones comer­ci­als atapeïdes i atra­fe­ga­des, pam­pa­llu­gues musi­cals i bri­llants, gent arreu amb bos­ses de com­pra amunt i avall... amb una apa­rent feli­ci­tat que tot ho enllu­erna. Unes dates de retro­ba­ment amb fami­li­ars, amb àpats, amb llars ence­ses d’escalf i tra­dició. Però dar­rere aquest embol­call, dar­rere aquesta apa­rent feli­ci­tat, cal bus­car raons de pes per no desa­ni­mar-se. Un món aco­lo­rit en con­trast amb un món gris i derruït, com el d’Ucraïna i Gaza i tants altres que pos­si­ble­ment igno­rem. Un món amb incer­te­ses, ines­ta­bi­li­tat, amb can­vis glo­bals subs­tan­ci­als. A més, ens agrada pen­sar que no ens tocarà. Però sí, el canvi climàtic està tru­cant a la porta i en altres països –sovint els menys res­pon­sa­bles– ja hi ha entrat de ple. I men­tres­tant gau­di­rem, els que puguem, de bons àpats i bona com­pa­nyia. Perquè sí, a mi m’agrada el Nadal. M’agrada reu­nir-nos al vol­tant d’una taula i estar-hi estona i par­lar i pas­sar la fred de l’hivern acom­pa­nyats dels nos­tres amb bona con­versa i ger­ma­nor. I com podem com­pa­gi­nar un món de colors, i apa­rent feli­ci­tat i esta­bi­li­tat, amb un altre que tenim a tocar i que segu­ra­ment no podrà ni posar la cale­facció i el seu únic pen­sa­ment serà com arri­barà a final de mes? Una rea­li­tat pro­pera i paral·lela que sovint no sabem ni cop­sar. Per no par­lar d’una altra de més llu­nyana, en què el pai­satge gris i trist ho enva­eix tot. Es fa difícil no pen­sar en les altres rea­li­tats i amb l’incert futur dels teus. I per poder pair tots els colors de les fes­tes nada­len­ques em sub­mer­geixo en la neces­si­tat de con­ti­nuar tre­ba­llant per un país més just i sos­te­ni­ble. El 17 de febrer farem unes jor­na­des a Ter­rassa de les enti­tats que for­mem part d’Eco­lo­gis­tes de Cata­lu­nya per defi­nir el full de ruta de l’any vinent. I entre cane­lons i tor­rons con­ti­nu­a­rem tre­ba­llant. I, a més, la pre­pa­ració de les fes­tes nada­len­ques és un bon moment per pen­sar que hem de dei­xar de con­su­mir tant, només allò estric­ta­ment neces­sari, i des d’una pers­pec­tiva local i ecològica. Cal pen­sar en el decrei­xe­ment, dei­xar de banda tot allò sobrer, redun­dant o exce­dent, perquè estic ple­na­ment con­vençuda que és l’única alter­na­tiva. I, men­tres­tant, que soni la música, ence­nem llums, pen­gem gar­lan­des i nari­nant.