Els colors del Nadal
S’apropen dates especials, les festes nadalenques. Unes dates en què els carrers s’omplen de gent i garlandes de llums de tots colors. Zones comercials atapeïdes i atrafegades, pampallugues musicals i brillants, gent arreu amb bosses de compra amunt i avall... amb una aparent felicitat que tot ho enlluerna. Unes dates de retrobament amb familiars, amb àpats, amb llars enceses d’escalf i tradició. Però darrere aquest embolcall, darrere aquesta aparent felicitat, cal buscar raons de pes per no desanimar-se. Un món acolorit en contrast amb un món gris i derruït, com el d’Ucraïna i Gaza i tants altres que possiblement ignorem. Un món amb incerteses, inestabilitat, amb canvis globals substancials. A més, ens agrada pensar que no ens tocarà. Però sí, el canvi climàtic està trucant a la porta i en altres països –sovint els menys responsables– ja hi ha entrat de ple. I mentrestant gaudirem, els que puguem, de bons àpats i bona companyia. Perquè sí, a mi m’agrada el Nadal. M’agrada reunir-nos al voltant d’una taula i estar-hi estona i parlar i passar la fred de l’hivern acompanyats dels nostres amb bona conversa i germanor. I com podem compaginar un món de colors, i aparent felicitat i estabilitat, amb un altre que tenim a tocar i que segurament no podrà ni posar la calefacció i el seu únic pensament serà com arribarà a final de mes? Una realitat propera i paral·lela que sovint no sabem ni copsar. Per no parlar d’una altra de més llunyana, en què el paisatge gris i trist ho envaeix tot. Es fa difícil no pensar en les altres realitats i amb l’incert futur dels teus. I per poder pair tots els colors de les festes nadalenques em submergeixo en la necessitat de continuar treballant per un país més just i sostenible. El 17 de febrer farem unes jornades a Terrassa de les entitats que formem part d’Ecologistes de Catalunya per definir el full de ruta de l’any vinent. I entre canelons i torrons continuarem treballant. I, a més, la preparació de les festes nadalenques és un bon moment per pensar que hem de deixar de consumir tant, només allò estrictament necessari, i des d’una perspectiva local i ecològica. Cal pensar en el decreixement, deixar de banda tot allò sobrer, redundant o excedent, perquè estic plenament convençuda que és l’única alternativa. I, mentrestant, que soni la música, encenem llums, pengem garlandes i narinant.