Qui volia mort Carrero Blanco?

Tal dia com avui, fa 50 anys, un atemptat va posar fi a la vida del president del govern espanyol, l’almirall Luis Carrero Blanco. Aquest personatge havia estat la mà dreta de pràcticament tots els governs del dictador, des d’una posició que podia semblar de segona fila, però en realitat era qui manava a les estructures de poder de l’Estat. De fet, feia pocs mesos, un intent seu de presentar la dimissió va acabar amb el seu nomenament, el mes de juny, com a president del govern, la primera vegada que Franco, que es mantenia com a cap de l’Estat, deixava la presidència del govern. Ara un documental, Matar al presidente, pretén demostrar que no va ser ETA, o que no només va ser ETA, qui va organitzar l’atemptat en plena dictadura.

Carrero Blanco era profundament religiós i maniàtic dels costums. Les dues coses li van costar la vida, a ell, al seu xofer i al seu escorta. Cada dia anava a missa de nou prop de casa seva, a l’església de Sant Francesc de Borja del carrer Serrano de Madrid. I ho feia seguint el mateix recorregut. I quan acabava tornava a casa seva, al carrer dels Germans Bécquer, per esmorzar. Ser metòdic va facilitar molt els plans dels organitzadors de l’atemptat. Un atemptat que es va fer famós perquè l’explosió al carrer Claudio Coello va elevar el Dogde 3.700 GT de 1.800 quilos de pes a una altura de més de vint metres i el va fer caure a l’interior d’un convent. Un frare va veure Carrero encara viu i l’exministre Gregorio López Bravo, que era a l’església, va ajudar a treure’l del cotxe.

Carrero tenia una obsessió contra els marxistes, els jueus i els maçons, i era acèrrim enemic del liberalisme i de la democràcia. D’ell es deia que seria l’encarregat de pilotar la dictadura després de la mort del dictador. Allò de después de Franco, las instituciones. La teoria de Matar al presidente és que algú va ajudar ETA. I assenyalen la CIA. De fet, l’atemptat, conegut com “operación Ogro”, s’havia de fer el dia 18 i es va retardar al 20 per la visita de Henry Kissinger, secretari d’Estat dels EUA, a Madrid. L’ambaixada era molt a prop del lloc dels fets. Segons el documental, tothom volia veure mort Carrero: la família Franco, perquè no els deixava fer; tota l’oposició, per raons que no cal explicar; els americans, perquè era un fre a la renovació lampedusiana del règim i perquè els collava amb les bases americanes; Joan Carles, perquè volia tenir les mans lliures quan fos rei; la dona, que deien que feia vida pròpia des de feia temps, però que no es podia separar d’un catòlic més papista que el papa, i ETA.

Carrero Blanco, de qui es van fer acudits molt gruixuts, alguns dels quals van portar pena de presó fa pocs anys per haver estat explicats en públic, va morir. A Girona plovia força aquell dia segons recorda Quim Curbet en un article. Les conseqüències? A la meva memòria, que es va anul·lar el festival de fi de curs i la festa a l’institut Vicens Vives, on repetia sisè de batxillerat. N’hi va haver de pitjors. Salvador Puig i Antich, detingut mesos abans, quan se’n va assabentar, va dir que seria condemnat a mort. Va ser executat a garrot el 2 de març del 74 a la Model. El règim es va revenjar i encara tindria any i mig per continuar matant.