Opinió

mirades

Jordi Grau

Mòbils, pantalles i problemes

Ha sorgit un moviment ciutadà que treballa per alertar i conscienciar dels riscos de les pantalles per al cervell dels infants

Francisco Villar, psicòleg infantil i juvenil. especialista del servei de psiquiatria i psicologia de l’hospital Sant Joan de Déu, explica que molts pares, en donar el mòbil als seus fills, pensen que els estan donant accés a la informació de tot el món i posant-la al seu abast, però que no són conscients que el que estan fent, de fet, és donar accés immediat de tot el món a les nostres criatures mitjançant aquestes pantalles. Ho explica amb vehemència Lluna Porta, docent, pedagoga i psicoterapeuta, que està al capdavant de Menors Lliures de Mòbils, i es va donar a conèixer com una de les quatre famílies participants en la docusèrie emesa per TV3 Generació Porno, en què es parlava directament dels problemes que es produïen a causa de l’accés de nens i joves encara no formats a aquest món tan fosc mitjançant les pantalles.

L’emissió del programa va donar lloc a un moviment en què es demana la regulació dels mòbils per a nens i adolescents, i també en la incidència del seu ús en el món de l’escola. Al Poblenou de Barcelona es va crear un grup per tractar aquest tema (Adolescència Lliure de Mòbil) amb el qual va entrar en contacte Lluna Porta. Ella, però, fa més de deu anys que està preocupada pel tema, i n’havia fet recerca i s’havia format per afrontar el que considera un gran problema del nostre temps sota el lema Pinya per l’Educació. Quan es va emetre Generació Porno va contactar-hi moltíssima gent i va decidir tirar endavant aquest moviment ciutadà. Llavors es va assabentar que a Barcelona una mare amb un grup de WhatsApp havia reunit més de mil persones, amb el nom d’Adolescència Lliure de Mòbil i ella va posar en marxa a Girona també un grup de Whatsapp el 3 de novembre que en 24 hores va quedar col·lapsat. Va crear una comunitat de WhatsApp que es va omplir. Amb la col·laboració de Begoña Sesé va tirar endavant un grup a Telegram i també està activa a Instagram. En total són més de 3.300 persones o famílies gironines preocupades pel tema.

Què pretenen? Informar les famílies i oferir-los formació facilitada per pediatres, mestres d’infantil i especialistes en prevenció al suïcidi com l’esmentat doctor Francisco Villar. A Catalunya ja són més de nou mil famílies, i Sanitat ja s’hi ha posat en contacte. La Lluna explica que la pretensió és “donar la possibilitat que la infantesa i l’adolescència tinguin una infància com la que va tenir ella, lliure de mòbils i d’internet, perquè puguin ser realment nens i fer el que han de fer les criatures, que no és estar al darrere d’una pantalla”. Les pantalles enganxen. Les xarxes socials, explica, van ser creades per ser addictives. “S’han gastat molts diners amb neurocientífics perquè sigui així.” Les mateixes xarxes ho admeten, perquè guanyen més diners com més hores passem davant de la pantalla. I la preocupació de la Lluna són els infants i adolescents: “Els està afectant el desenvolupament del cervell en una etapa crítica. De 8 a 12 anys no és moment perquè siguin addictes a uns continguts que els afecten el cervell i el desenvolupament neuronal que els impedeix el desenvolupament de les seves activitats afectives, socials i relacionals.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.