Per entendre el món d’avui

Antoni Segura i Mas (Barcelona, 1952) és una persona ben coneguda pels seus articles d’opinió en aquest diari i a La República, on ens ha explicat al llarg de molts anys temes nacionals, espanyols i de geopolítica internacional. Doctor en història contemporània, ha exercit la docència a la Universitat de Barcelona i es va especialitzar en l’anàlisi de conflictes. És expert en la dictadura franquista i la transició a la democràcia, però també, i gràcies als seus contactes, ha estat un dels grans especialistes en el conflicte basc, mentre ETA va estar activa, i del món islàmic i les primaveres àrabs. Durant onze anys va dirigir el Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la UB, des del pavelló de la República, i des del 2017 és president del patronat del Centre d’Estudis i Documentació Internacionals a Barcelona, el CIDOB. Ha escrit molts llibres, entre els quals destacaria Estados Unidos, el islam y el nuevo ordren mundial. De la crisis de los rehenes de 1979 a la primavera árabe (2013), Euskadi; Crònica d’una esperanza (2009); o Crònica del catalanisme. De l’autonomia a la independència (2013), on donava les claus del que hem viscut posteriorment.

El vaig conèixer gràcies a un bon amic comú, el catedràtic Joan Villarroya, amb qui van publicar juntament amb Víctor Hurtado l’Atles de la Guerra Civil a Catalunya (2010). Té un parlar pausat i reflexiu, però coneix a fons tot allò de què parla, i per això ha estat cridat a ràdios i televisions per intentar entendre què estava passant al món. Va passar quan hi va haver guerra a l’Afganistan, l’11-S, amb les primaveres àrabs, amb els atemptats de Madrid del 2004 i, ara mateix, amb el que està passant a Gaza.

Edicions i Publicacions de la UB li ha publicat un llibre en què fa molts anys que treballa: El món d’avui. De la guerra freda als reptes de la interdependència global. Són 1.200 planes que ens expliquen què hem viscut i ens preparen per al que hem de viure, a més de donar claus per entendre el món que estem vivint. L’any 1945, després de les dues guerres mundials i de la victòria aliada, la recuperació venia marcada per la guerra freda. Dos dels guanyadors de la II Guerra Mundial, els EUA i la Unió Soviètica, van començar una disputa pel poder mundial que vam conèixer com la guerra freda. Es va crear un nou ordre internacional. Es van produir, sota la vigilància de les dues gran potències, processos de descolonització, guerres i el món es va convertir en un tauler d’escacs, fins que a les darreries del segle XX va semblar que una de les potències implosionava. A tot això cal afegir la revolució tecnològica, internet, la globalització. El món va canviar.

Calia algú que hi reflexionés, i aquesta ha estat la feina de l’historiador de molts anys. Aquest volum intenta explicar que tots els moviments en el mapa internacional tenen un perquè. Han reaparegut vells conflictes i n’han sorgit de nous. I a l’entremig hem descobert, també a Europa, els efectes del terrorisme internacional i els efectes del sotrac que ha patit el capitalisme depredador. De tot això va El món d’avui, per saber d’on venim, on som i cap a on ens porta aquest món que ens ha tocat viure.