Adeu a Casa Pinet, santuari del País Valencià

El 17 de desem­bre es va escriure un punt final: el mític res­tau­rant Casa Pinet va tan­car les seves por­tes amb un dinar de comiat ame­nit­zat pels can­tau­tors Dani Miquel i Paco Muñoz. L’esta­bli­ment, ubi­cat a Alca­lalí, havia començat la seva història l’any 1974 a Tàrbena, a la Marina Baixa, un poble de parla salada impor­tada per les migra­ci­ons mallor­qui­nes del segle XVII. El pro­jecte era impul­sat per la família Moncho, empa­ren­tada amb el mític ban­do­ler Josep Mar­to­rell, cone­gut com a “Pinet”. L’oferta de cuina tra­di­ci­o­nal de seguida es va bar­re­jar amb les pul­si­ons con­tes­tatàries fami­li­ars. L’indret esde­vingué un punt de tro­bada de l’esquerra i el valen­ci­a­nisme i la casa de men­jars es va anar con­ver­tint en un museu on es podien tro­bar des d’este­la­des, falçs i mar­tells fins a retrats del Che, car­tells repu­bli­cans i tra­bucs dels roders de la Marina, men­tre pel fil musi­cal hi sona­ven him­nes revo­lu­ci­o­na­ris i cançons de pro­testa. Tanta para­fernàlia no era una mani­o­bra de dis­si­mu­lació gas­tronòmica: s’hi endra­pava rao­na­ble­ment bé. Per les seves tau­les, hi pas­sa­ren noms il·lus­tres com ara els de Willy Brandt, San­ti­ago Car­ri­llo, Vicent Andrés Estellés, Joan Fus­ter i Manuel Sanc­his Guar­ner. Aquest dar­rer va bate­jar la casa com “el san­tu­ari del País Valencià”, funció que ha com­plert fins l’últim dia. El pri­mer sotrac va venir l’any 2017, quan l’Ajun­ta­ment de Tàrbena, en una ope­ració amb rere­fons ideològic, va posar entre­bancs per reno­var el llo­guer del local muni­ci­pal on s’ubi­cava Casa Pinet. El tras­llat al nou indret va man­te­nir-ne l’essència, per bé que final­ment les difi­cul­tats econòmiques han estat insal­va­bles. És espe­ci­al­ment llas­timós ara que, una altra vegada, al País Valencià li cal un san­tu­ari on refu­giar-se. De record, en guar­da­rem una ampo­lla de vi de Xaló que resa a l’eti­queta una oració pre­cisa: “Ca Pinet. Al ser­vei del meu poble.”