Quatre anys de camí
La cosa començà per culpa de la covid. Al poble, tres o quatre pessebristes molt bons feien pessebres a la capella del Roser. Però amb la pandèmia no s’hi va poder entrar i llavors sorgí la idea: fer pessebres al carrer. Es van fer, l’any següent també i l’altre també. Aquest és el quart i, d’aquella vintena d’inicials, ara n’hi ha trenta-vuit. Són unes mostres pessebrístiques repartides per tot el poble, de manera que s’ha creat un “Camí de pessebres”, i s’ha publicat un plànol (amb QR i tot) per fer-ne el seguiment en diversos indrets. Això ni exclou ni limita ni menysté els pessebres casolans, només faltaria, però té el mèrit d’haver portat la celebració nadalenca, a través d’aquesta tradició tan nostra que és el pessebre, al poble sencer. La idea és boníssima; els qui estimem les tradicions ens en vam alegrar aquell any, i vet ací que ara el goig i l’alegria ens surten de pertot arreu, perquè ja en fa quatre. Molta gent hi participa, la mostra és vistosa i variada, testimoni de vida de poble perquè això no ha sorgit ni de la parròquia ni de la regidoria de l’Ajuntament, sinó de la gent, dels vilatans i vilatanes, de colles de jovent i agrupacions de dones, famílies, restaurants, escoles i botigues. Que no hagi sigut necessari cap estament oficial cultural o religiós per a aquesta iniciativa, és el millor senyal de salut i bufera vilatana. Ah!, i res de modernismes estrafolaris ni extravagàncies, sinó pastors ancestrals, mags antics i el naixement, amb la bimil·lenària família de sempre en companyia de pagesos, bestiar, àngels i honorables i dignes reis d’Orient (no pas residents a Dubai, hem de suposar). És una bella iniciativa que ha caigut molt bé, la tradició del pessebre ha augmentat considerablement i ho ha fet en clau de millora manifesta. És guapo i entranyable passejar-se pel poble i anar veient diferents formes de representar el naixement de Jesús a Betlem, que és el que recordem i celebrem per Nadal, tot i que avui es dona tota la importància al menjar, al beure i als regals, tot amanit amb musiquetes i llumetes que massa sovint no tenen res a veure amb l’esperit nadalenc original. Per si hi volen venir, i amb la certesa que seran molt benvinguts, la cosa és a Sant Feliu de Pallerols, a la Garrotxa meridional.
