Quatre anys de camí

La cosa començà per culpa de la covid. Al poble, tres o qua­tre pes­se­bris­tes molt bons feien pes­se­bres a la cape­lla del Roser. Però amb la pandèmia no s’hi va poder entrar i lla­vors sorgí la idea: fer pes­se­bres al car­rer. Es van fer, l’any següent també i l’altre també. Aquest és el quart i, d’aque­lla vin­tena d’ini­ci­als, ara n’hi ha trenta-vuit. Són unes mos­tres pes­sebrísti­ques repar­ti­des per tot el poble, de manera que s’ha creat un “Camí de pes­se­bres”, i s’ha publi­cat un plànol (amb QR i tot) per fer-ne el segui­ment en diver­sos indrets. Això ni exclou ni limita ni menysté els pes­se­bres caso­lans, només fal­ta­ria, però té el mèrit d’haver por­tat la cele­bració nada­lenca, a través d’aquesta tra­dició tan nos­tra que és el pes­se­bre, al poble sen­cer. La idea és boníssima; els qui esti­mem les tra­di­ci­ons ens en vam ale­grar aquell any, i vet ací que ara el goig i l’ale­gria ens sur­ten de per­tot arreu, perquè ja en fa qua­tre. Molta gent hi par­ti­cipa, la mos­tra és vis­tosa i vari­ada, tes­ti­moni de vida de poble perquè això no ha sor­git ni de la parròquia ni de la regi­do­ria de l’Ajun­ta­ment, sinó de la gent, dels vila­tans i vila­ta­nes, de colles de jovent i agru­pa­ci­ons de dones, famílies, res­tau­rants, esco­les i boti­gues. Que no hagi sigut neces­sari cap esta­ment ofi­cial cul­tu­ral o religiós per a aquesta ini­ci­a­tiva, és el millor senyal de salut i bufera vila­tana. Ah!, i res de moder­nis­mes estra­fo­la­ris ni extra­vagàncies, sinó pas­tors ances­trals, mags antics i el nai­xe­ment, amb la bimil·lenària família de sem­pre en com­pa­nyia de page­sos, bes­tiar, àngels i hono­ra­bles i dig­nes reis d’Ori­ent (no pas resi­dents a Dubai, hem de supo­sar). És una bella ini­ci­a­tiva que ha cai­gut molt bé, la tra­dició del pes­se­bre ha aug­men­tat con­si­de­ra­ble­ment i ho ha fet en clau de millora mani­festa. És guapo i entra­nya­ble pas­se­jar-se pel poble i anar veient dife­rents for­mes de repre­sen­tar el nai­xe­ment de Jesús a Bet­lem, que és el que recor­dem i cele­brem per Nadal, tot i que avui es dona tota la importància al men­jar, al beure i als regals, tot ama­nit amb musi­que­tes i llu­me­tes que massa sovint no tenen res a veure amb l’espe­rit nada­lenc ori­gi­nal. Per si hi volen venir, i amb la cer­tesa que seran molt ben­vin­guts, la cosa és a Sant Feliu de Palle­rols, a la Gar­rotxa meri­di­o­nal.